Segons el representant de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, Robert Sabata, el manifest serveix per demostrar que la societat civil ha decidit prendre la iniciativa atesa la “passivitat” dels cossos de seguretat, el Ministeri Fiscal i les administracions. El text afirma que s’han incrementat “el nombre i la gravetat dels atacs verbals, de caràcter agressiu, vexatori i ofensiu” en contra de Catalunya, les seves entitats i els seus dirigents, i recorda l’atac de l’11 de setembre al Centre Cultural Blanquerna de Madrid.
Les entitats socials duran als tribunals des de textos periodístics i declaracions públiques fins a actes en què s’equiparin els catalans amb qualsevol tipus de totalitarisme. El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha explicat que s’interposaran “demandes civils per vulneració del dret a l’honor”. A més, la presidenta de la Fundació Catalunya-Fons, Xesca Oliver, ha denunciat que els mitjans de comunicació i les tribunes públiques permeten la difusió de missatges vexatoris.
El manifest l’han impulsat la Fundació Catalunya-Fons, l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans i la Comissió de la Dignitat, que tenen els objectius d’incitar els plens municipals a aprovar mocions contra la banalització del nacisme i, a la vegada, augmentar el nombre d’entitats adherides.
El text està subscrit pels principals sindicats catalans i entitats com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’Obra Cultural Balear (OCB) i Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Agrupacions com el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), l’Amical de Mauthausen o la Plataforma per la Llengua també hi han donat suport.
