Han passat gairebé tres mesos des del desallotjament i els qui ocupaven la nau del carrer de Puigcerdà continuen reclamant solucions. Denuncien que les administracions estan incomplint els acords a què havien arribat. El principal cavall de batalla és el certificat d'arrelament social. Tot i que, segons l'Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments, la Generalitat s'havia compromès a tramitar-lo, diuen que els n'estan donant un de diferent. Es tracta d'un certificat d'esforç d'arrelament i les condicions canvien. MONTSE MILÀ, Assemblea Solidària contra els Desallotjaments "En lloc de tenir un permís de residència i treball, com a molt el què s'aconseguiria és un permís de residència i, a més a més, des de Madrid, amb la qual cosa a nosaltres se'ns allunya molt tant la capacitat de negociar o de pressionar, com saber com van els resultats." Tot plegat, diuen que els ha dut altre cop al punt de partida i hauran de tornar a negociar amb les administracions. De moment, han anunciat que, la setmana que ve, es reuniran amb l'Ajuntament. I paral·lelament, han avançat que hi haurà més mobilitzacions. MONTSE MILÀ, Assemblea Solidària contra els Desallotjaments "Al punt de partida, però jo diria que una mica més enfadats perquè d'alguna manera i havien uns compromisos i el que estem veient és que ens estan entretenint, simplement, entretenint i enredant." En espera de solucions un grup dels qui vivien a la nau del carrer de Puigcerdà han ocpuat un altre immoble. Són entre cinc i vuit persones que fa tres dies que viuen aquí.

L’Assemblea Solidària contra els Desallotjaments

, que representa més dels 200 ocupants de les naus, considera que les administracions implicades en el procés, tant l’Ajuntament com la Generalitat i la Delegació del Govern, no estan complint la paraula que van donar. A l’estiu, l’alcalde, Xavier Trias, es va comprometre en una trobada amb representants del col·lectiu, a trobar alternatives al problema, sobretot tenint en compte la situació d’extrema vulnerabilitat en què es troben alguns dels qui hi vivien.

Entre els compromisos que, segons diuen, van contreure les administracions hi ha havia el d’atorgar-los el certificat d’arrelament social, però ara denuncien que el que se’ls està donant és un certificat d’esforç d’arrelament. La diferència entre aquests dos papers és senzilla: el primer inclou un permís de residència i un permís de treball. El segon, no inclou aquest últim permís. Els representants dels desallotjats insisteixen que ells no volen viure de la beneficència i necessiten poder treballar. Una altra de les conseqüències d’aquest certificat és que tots els tràmits s’han de gestionar des de Madrid, una situació que els fa més difícil la negociació.

La situació, diuen, és especialment preocupant perquè alguns dels tràmits són cars i requereixen una inversió que aquestes persones no poden assumir. El certificat d’antecedents penals, per exemple, que cal per poder iniciar el procediment, s’ha de demanar als paisos d’origen, i en alguns casos el cost és superior als 300 euros.