Segons dades del Consell d’Europa i el Human Right Channel, un de cada cinc nens pateixen algun tipus de violència sexual, però les xifres reals de detecció són força inferiors especialment a causa de la por dels menors a denunciar els fets. Per mirar de trobar aquests casos “amagats”, l’EMMA, la Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i l’Adolescència del Vall d’Hebron, ha començat a fer formacions a pediatres de tota l’atenció primària. L’objectiu del curs és que es familiaritzin a detectar tot un seguit de comportaments de l’infant que acostumen a estar vinculats a un possible cas de violència sexual.
Comencen a tenir conductes massa sexualitzades per a l’edat que tenen, comencen a tenir malsons a la nit, canvis en els hàbits alimentaris, trastorns en la conducta i es tornen més retrets o més agressius”
En què es fixen els pediatres?
En aquest sentit la coordinadora de l’EMMA, Anna Fàbregas, recorda que els principals indicadors acostumen a ser, en el cas dels menors, quan de sobte comencen a tenir conductes massa sexualitzades per a l’edat que tenen, també comencen a tenir malsons a la nit, mentre que abans no presentaven aquests símptomes, o bé canvis en els hàbits alimentaris. També els canvis de conducta ens indiquen que passa alguna cosa i aquí els menors acostumen a mostrar comportaments més retrets o bé es tornen més agressius. En el cas dels adolescents, els indicadors podrien ser un baix rendiment acadèmic i conductes antisocials o de risc com ara l’ús de substàncies. “Altres senyals que ens han de fer saltar les alarmes són les autolesions i també els intents de suïcidi“, explica.
La confiança amb la víctima
La detecció d’aquests casos no acostuma a ser immediata i, de fet, el pediatre, després de les sospites inicials, ha de crear un espai de confiança amb el menor o l’adolescent perquè acabi obrint-se i li expliqui el cas al professional.
El primer pilar bàsic seria no dubtar sobre la credibilitat del que ens estan explicant. Cal identificar les seves necessitats i el seu sentiment de culpa, de por o de vergonya i treballar-los, i sempre reforçar que ha estat molt valent”
Fàbregas apunta que en les jornades formatives hi ha un capítol específic sobre aquest tema. “El primer pilar bàsic seria no dubtar sobre la credibilitat del que ens expliquen. No som policies, no som aquí per jutjar i només volem el millor benestar per a l’infant. Cal protegir-lo i explicar-li que els professionals han de complir amb el seu protocol però que som aquí per acompanyar-lo. Cal identificar les seves necessitats, el seu sentiment de culpa, de por o de vergonya i treballar-los, i també sempre reforçar que ha estat molt valent“, explica.
La primària, a primera línia
L’Anna Castelló és pediatra al CAP Pare Claret i explica: “És bastant habitual tenir casos. Nosaltres, a Primària, tenim contacte amb les famílies i això ens crea una oportunitat de tenir-hi confiança o els nens, i que ens ho acabin explicant. Els menors ens diuen poquetes coses, sobretot si no saben parlar gaire, però en diferents visites ho comentem entre nosaltres i vas estirant del fil i vas traient informació. Arran d’aquestes formacions posem el focus en algunes alertes psíquiques. Les més habituals són: baixades de rendiment acadèmic del nen que no saps d’on surten, una ansietat marcada, uns malsons que no el deixen dormir, mal de cap seguit i pors que no són gaire habituals en el menor. Tot això et posa en alerta”.
