Aquests dies de confinament, la major part de famílies de la ciutat combinen el teletreball amb l’educació en línia dels fills. Han de lliurar treballs i, en alguns casos, fer classe amb els mestres a través de plataformes digitals. Però, què passa amb els nens que tenen necessitats educatives especials? Com gestionen les famílies educar amb aquesta dificultat afegida?
Actualment a la ciutat els nens que tenen aquestes necessitats poden estar escolaritzats en escoles ordinàries o especials o poden estar fent una educació compartida. Hem volgut esbrinar com estan vivint aquesta situació tres d’aquests casos.
1. Emma, vuit anys i amb trastorn de l’espectre autista. Escola l’Arenal de Llevant (el Poblenou)
Ester Silva, mare de l’Emma, explica que el principal problema que els ha generat la situació de confinament és que l’Emma ja no té el vetllador que cada matí l’ajudava a concentrar-se per seguir les classes de les matèries més feixugues. “Ara, som els pares els que assumim aquesta tasca perquè ella no és autònoma”. Demanen que el Consorci d’Educació pugui oferir eines com connexions digitals més directes amb algú que li pugui fer aquest suport específic. A l’Emma li és difícil participar en les connexions conjuntes que organitza l’escola dos cops per setmana per revisar els deures que han fet. Des de mitjans d’abril l’escola li envia tasques més específiques i amb més contingut visual. Pel que fa al fet de no anar físicament a l’escola, la mare de l’Emma assegura que el problema no és acadèmic, però sí social. “Sempre està molt acompanyada al col·le pels altres nens i nenes i ara això no ho té”.
2.- Ander, 13 anys i amb síndrome de Down. Centre d’Educació Especial Paideia (les Corts)
Montse Benito, la mare de l’Ander, explica que el seu centre primer els enviava deures per correu electrònic i que ja quan van veure que després de Setmana Santa la situació s’allargava, van iniciar un procediment de classes telemàtiques per aules. Assegura que a l’Ander “li fa il·lusió veure els companys de classe, però jo hi haig de ser tota l’estona al costat, mentre intento treballar a la vegada amb el meu propi ordinador”. Pel que fa als deures, assegura que seguir el ritme és impossible, perquè té un altre fill de nou anys que també necessita ajuda per fer les tasques de l’escola. Per ella el principal problema és la conciliació, perquè també ha de fer teletreball. El govern central ha anunciat que els centres d’educació especial podran obrir durant la fase 2 del desconfinament, tot i que l’assistència serà voluntària. La mare de l’Ander, però, encara no sap si hi anirà perquè s’hi han de desplaçar en transport públic i creu que podria suposar un risc.
3.- Hèctor, sis anys i amb trastorn de l’espectre autista. Fa escolarització compartida a la Fundació Iris i a l’Escola Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló
L’Hèctor va tres dies a un centre ordinari i dos a una escola d’educació especial. La seva mare, Laura Elena, explica que, des que es va iniciar el confinament, els deures els proposa l’escola d’educació especial, mentre que l’ordinària planteja manualitats. L’Hèctor inicialment s’aixecava de les videoconferències que organitzava el centre ordinari, però ara han decidit dividir les classes en dos grups i permetre que ell sigui el primer que hi intervingui. Així, quan li cal, es pot desconnectar. La Laura lamenta que no pugui assistir a la seva teràpia individualitzada amb terapeutes.
La intervenció terapèutica, aliada en aquesta situació
Molts d’aquests infants fan també intervenció o tenen el suport de terapeutes a l’escola en casos d’escolarització ordinària. Segons explica Mercè Arjalaguer, coordinadora del Centre de Recursos per l’Autisme de Barcelona (CRAB) de l’Associació Aprenem, per a la inclusió de les persones amb autisme, la majoria d’escoles que tenen nens amb necessitats educatives especials els fan consultes i demanen coordinació. “Volen saber com adaptar materials, què poden treballar i sobretot què poden avaluar en aquesta situació”. Assegura que els terapeutes fan de pont entre l’escola i les famílies, que viuen aquesta situació “amb molta angoixa i pressió excessiva”. Hi afegeix que els progenitors pateixen perquè han de fer de mestres d’educació especial, un rol que no els pertoca i que els estressa.
Les instruccions del Departament d’Educació
El Departament d’Educació ha fet arribar una circular als centres d’educació especial en què considera molt important “fer el seguiment tutorial i emocional de l’alumnat amb necessitats educatives especials i les seves famílies”. També demana als centres que estableixin “vies de comunicació per tal de mantenir la relació i el vincle, orientar i proposar activitats ajustades i atendre les necessitats i inquietuds que provoca aquesta situació per donar-hi resposta”. Demana, en definitiva, que les famílies i l’alumnat “se sentin acompanyats”.
En relació amb els centres ordinaris que acullen alumnes amb necessitats educatives especials, el departament demana “fer un seguiment acurat de l’alumnat amb necessitats educatives especials i del que rep suports intensius (suport intensiu a l’escola inclusiva, aula integral de suport, unitats d’escolarització compartida…), així com de les seves famílies”. Demana també “garantir l’atenció i el seguiment de l’alumnat amb discapacitat, preveure les necessitats específiques en aquesta situació excepcional i replantejar, si cal, els objectius pedagògics previstos”.
