Quan una víctima de violència masclista se separa del seu agressor, té un camí per endavant molt difícil. D’una banda, si denuncia els maltractaments ha d’afrontar tota una batalla judicial i, de l’altra, ha de reprendre la seva vida laboral, ja que en molts casos depèn econòmicament de la parella. Segons la Fundació Ared, la reincorporació a la feina no és immediata i algunes dones poden trigar mesos o, fins i tot, d’un a dos anys a tornar a treballar de manera estable.
Ell no volia que jo treballés perquè em fes càrrec dels nens. Així que vaig perdre tots els contactes, amics, i què havia de fer? No sabia on anar
La Nancy, per exemple, va estar dos anys amb molta inestabilitat, acceptant feines de neteja de manera intermitent. Ella és tècnica social d’infants, però quan va tenir els seus fills va deixar de treballar: “Ell no volia que jo treballés perquè em fes càrrec dels nens. Així que vaig perdre tots els contactes, amics, i què havia de fer? No sabia on anar”, explica.
Sense experiència ni recursos davant d’un mercat laboral que canvia constantment
A tot això, s’hi suma que els anys que va estar sense treballar és temps que va deixar de sumar experiència al seu currículum: “Moltes dones arriben a la Fundació Ared i el que volen és una feina, uns ingressos, sense adonar-se que hi ha un decalatge molt gran des que elles van treballar per última vegada. El mercat laboral no espera que les víctimes es recuperin”, afirma una de les orientadores laborals de la Fundació Ared, Marta Jornet.
Si com a societat no ens impliquem, nosaltres també estem dificultant a les víctimes la inserció al món laboral
A l’entitat, no només busquen sortides laborals a les víctimes de violència masclista, si no que també fan un acompanyament i els donen eines perquè puguin tenir feina estable. La psicòloga del grup de violències del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya (COPC), Chus Rodríguez, fa una reflexió sobre la responsabilitat social que haurien de tenir les empreses: “Què ens trobem? A companyies que els fa por que aquestes dones hagin de fer sortides per qüestions jurídiques. A més, moltes es converteixen en famílies monomarentals, amb fills a càrrec d’elles, i això pot comportar una conciliació familiar més extrema que en altres casos. Si com a societat no ens impliquem, nosaltres també estem dificultant a les víctimes la inserció al món laboral”, reclama.
Més de 1.500 dones ateses aquest 2021
La Fundació Ared atén moltes dones, com la Nancy, que han patit algun tipus de violència masclista. En el seu cas, a més, pateix fibromialgia i això encara limita més les seves possibilitats laborals. Gràcies a l’entitat, ara treballa com a hostessa i se sent capacitada per fer moltes més coses de les que pensava quan va trencar amb el seu maltractador: “Em feia sentir tan miserable, que jo mateixa m’ho creia”, lamenta.
Aquest 2021, Ared ha atès més de 1.500 dones i sospiten que en poden ser bastants més quan acabi l’any. No només són víctimes de violències masclistes, sinó que també hi ha persones en risc d’exclusió social. Jornet alerta que són unes 300 dones més que el 2019, l’any abans de la pandèmia.
