Un estudi del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) conclou que els centres penitenciaris de dones no estan preparats per atendre preses que són mares. Més del 78 % de la població penitenciària femenina té fills a càrrec, i en la major part dels casos més d’un. Segons l’estudi, cal millorar el contacte que mare i fill tenen a la presó perquè el menor d’edat es ressent d’aquest empresonament. De fet, es considera que té sis vegades més possibilitats de ser empresonat en el futur.

Experts en política penitenciària demanen que es millori el contacte de les mares que estan a la presó amb els seus fills i s’impulsin nous mecanismes. L’autora de l’estudi, la professora de dret processal de la UAB Carmen Navarro, assegura que “les conseqüències de l’empresonament són nefastes” per als fills i per això aposta per aplicar algun tipus d’alternativa a la privació de llibertat com ara incentivar el tercer grau penitenciari i, en els casos en què sigui evitable l’empresonament, “garantir que els contactes siguin fluids i en les condicions adequades”.

A través de les entrevistes realitzades durant l’estudi, l’informe detalla que la majoria de dones consideren que l’ambient que es respira als locutoris on es fan les comunicacions orals o a les sales de “vis a vis” familiars no és el més idoni per a un nen. A més, remarca que cal tenir en compte les hores de desplaçament fins a la presó i l’espera. En aquest sentit, l’estudi conclou que cal posar atenció sobre la llunyania del centre penitenciari on la mare compleix condemna i el lloc on viuran els fills durant l’empresonament.

Quin és el perfil de la dona privada de llibertat?

Les dones representen el 6,82 % de la població reclusa i la majoria es troben entre els 18 i els 40 anys (58 %). Per tant, són perfils joves i en edat reproductiva. Normalment tenen més d’un fill a càrrec però, segons Navarro, el 76,94 % són monoparentals, és a dir que són solteres, divorciades o separades. Pel que fa la nacionalitat, n’és majoritària l’espanyola, tot i que també hi ha una presència important d’estrangeres ja que se situen al voltant del 36,61 %. Destaca, sobretot, la representació d’ètnia gitana.

L’estudi també constata que el fet d’haver partit violència està relacionat amb l’historial delictiu de les dones privades de llibertat. Així, més del 80 % a Espanya ha sofert violència abans de la comissió d’actes delictius; el 68 % de les dones han estat víctimes de violència de tipus sexual; el 59 % de les dones van sofrir violència en l’àmbit familiar, mentre que un 25 % van ser víctimes d’abusos quan eren menors d’edat. Segons un estudi del 2014 fet a Brians 1, un 44 % de les dones empresonades van rebre maltractament físic; un 56,9 %, psicològic, i un 24 % havia estat víctima d’abús sexual.