Per a la formació d’aquests núvols és necessària la presència d’un alt grau d’humitat a les capes baixes de l’atmosfera, entre els 200-800 m d’altura. Per trobar aquesta humitat hem de recórrer ni més ni menys que a la tramuntana i el mestral.
Encara que sembli mentida, la tramuntana de l’Empordà i el mestral de l’Ebre, dos vents eixuts per naturalesa, són l’origen d’aquests núvols. Molt sovint, quan bufen els dos vents, es forma una mena de “buit” al Prepirineu català, que els meteorolòlegs anomenem dipol orogràfic. És gràcies a la formació d’aquest “buit” que la tramuntana i el mestral es veuen obligats a canviar la direcció, per omplir precisament el buit que es crea a l’interior de Catalunya.
D’aquesta manera, el vent de nord de l’Empordà i el nord-oest de la vall de l’Ebre canvien a xaloc, de sud-est, carregat d’humitat, a la costa de Barcelona i el sud de la costa Brava. I és la humitat que ve del vent de sud-est la que forma tots els núvols baixos que ens han acompanyat durant tot el cap de setmana i, fins i tot, han arribat a deixar alguna gotellada.
Tot això, amb pressions altes, de gariebé 1020 hPa. I és que, a Barcelona, sol i altes pressions no sempre van de bracet.
