S’acosta el Carnaval 2020 i, com cada any, el debat sobre les disfresses sexistes es posa sobre la taula. Aquest any a Catalunya ha tingut especial ressò la disfressa de bombera que l’Abacus Cooperativa incorporava al seu catàleg en paper i en línia: una nena vestida únicament amb la part superior de l’uniforme, que simula ser un vestit, i amb casc, mentre que al seu costat el nen duu el vestuari sencer, inclosos els pantalons.
Hola @AbacusCoop aquesta disfressa de bombera és un insult a la nostra professió, però sobretot és una manca de respecte i un menyspreu per a totes les dones.
Es pot saber perquè la bombera no porta pantalons?? pic.twitter.com/vrTiPzZUbT— Bombers per la República🎗🌊 (@ANC_Bombers) February 3, 2020
El compte de Twitter Bombers per la República, entre molts altres, va denunciar a la xarxa que la disfressa era un “insult” a la professió i un “menyspreu” a les dones. Abacus va acabar retirant la disfressa del seu catàleg i va demanar disculpes públicament en un comunicat.
La hipersexualització de les nenes
Des de l’organització Tamaia Viure sense Violència, Carme Vidal ha afirmat que la disfressa anunciada al catàleg de l’Abacus és fruit del masclisme i que missatges com aquests contribueixen a perpetuar la discriminació de gènere. Vidal va més enllà i parla d’una societat que hipersexualitza les dones i les nenes.
Com a prova, Vidal demana fer un exercici i buscar a Google disfresses de policia, bombera o infermera i comprovar com en la majoria de resultats apareixen fotografies de vestits que res tenen a veure amb els uniformes habituals d’aquestes professions. De fet, el sindicat d’infermeria Satse ha denunciat públicament aquest tipus de disfresses perquè danyen la dignitat i la imatge pública de les que treballen en aquest sector.
Vidal també ha fet referència als concursos de bellesa, que, sobretot als Estats Units, fan vestir, maquillar i pentinar les nenes com si fossin adultes. Tot plegat, recorda la membre de Tamaia, forma part d’una hipersexualització que, en molts casos, acaba perjudicant la salut de les adolescents amb autoestima baixa o trastorns alimentaris.
Les lleis haurien de protegir-les
Existeixen lleis de publicitat, d’igualtat i contra la violència masclista que deixen clar que no es pot vexar la dona però, explica Vidal, la interpretació de les normatives genera debat.
El Parlament Europeu va presentar l’Informe sobre la sexualització de les nenes, en què l’autora, l’eurodiputada Joanna Katarzyna Skrzydlewska, advertia que fenòmens com els concursos de bellesa i les disfresses, entre altres situacions, imposen una sexualitat adulta a les menors i és un paper per al qual no estan “ni emocionalment, ni psicològicament ni tampoc físicament preparades” perquè, segons l’informe, topa amb el desenvolupament normal i saludable de la sexualitat.
Carme Vidal llança un missatge a la ciutadania i per transformar el present demana responsabilitat als consumidors a l’hora de prendre decisions davant de missatges que fan apologia del masclisme i de la violència envers les dones.
