A Aina Ferrà li agraden els reptes. Com que la biologia o les llengües se li donaven molt bé, va optar per triar una carrera que la motivés. “Una de les coses que m’agradaven de les matemàtiques era que no eren el meu punt fort. Com que em costaven em mantenien enganxada. M’he dedicat al que se’m dona malament”, confessa.

Va arribar amb poc més de 17 anys a la Universitat de Barcelona provinent de Mallorca amb els objectius clars: “Volia aprendre, gaudir i aprofitar totes les hores del dia a la facultat”. I tant, si ho va fer! Va cursar alhora Matemàtiques i Informàtica a la UB dedicant-hi matins i tardes. Actualment treballa en dos màsters, tot i que puntualitza que “no està bé que t’alimentis només d’una cosa i perdis el món de vista. Pots tenir molta passió, com és el meu cas, però no està bé perdre’s les altres coses de la vida”. Per exemple, practicar esport i cosir són altres aficions a les quals dedica temps.

Dones i ciència

Una lluita amb tu mateix

“Les matemàtiques són una lluita amb tu mateix“, afirma l’Aina. “Quan ets físic, biòleg o metge disposes d’experiments per validar si una cosa és certa o no. Amb les matemàtiques però no tens experiments i estàs lluitant constantment amb tu mateix. Tens un problema davant teu i si no el pots resoldre ets tu qui falla. Has de tenir vocació i inquietuds per voler-t’hi dedicar”.

Per ella les matemàtiques representen l’esperit crític. “Quan fas la carrera aprens a identificar el que és cert del que és fals. Tens un problema i una hipòtesi. Per demostrar la hipòtesi has de donar una sèrie d’arguments que no generin entre si cap fal·làcia. Això t’aporta molt d’esperit crític per a la vida en general”, explica, sense oblidar que en un terreny menys filosòfic “tot el món es mou gràcies a les matemàtiques”.

Una lluita amb l’entorn

Cursar ciències però, encara ara malauradament, genera diferències de gènere. L’Aina explica que “tens un esforç extra si ets noia en aquestes carreres. M’he hagut d’enfrontar als meus companys perquè no porten bé que una noia els superi en resultats i qualificacions”. També recorda situacions incòmodes. “Entrar en una conferència i veure’t envoltada només d’homes de més de 50 anys que et miren com si fossis una cosa estranya” l’ha fet sentir malament, o comprovar com els companys “es parlen entre ells o es dirigeixen a mi. Però, què passa? Per què m’han de parlar a mi amb aquestes confiances?“. L’Aina ho té clar: “La diferència és que jo soc dona i ells no. Però jo només demano el mateix tracte!”.

Investigació i maternitat

Compaginar la maternitat amb el camp de la investigació tampoc els és fàcil. “La investigació et demana esforç i moltes hores de dedicació i un nadó, evidentment, també”. Si desconnectes cert temps de l’àmbit de la investigació després és molt difícil tornar a reincorporar-s’hi. “Tothom t’ha passat per davant perquè tu t’has quedat parat un any, si tens un accident de cotxe et passa igual, però és clar, a les dones ens passa si volem tenir un fill“, comenta l’Aina, que afegeix que “conec noies que diuen: ‘M’interessa dedicar-me a la investigació i per tant renuncio a la maternitat”. Solucionar aquest problema li sembla complicat.

Seguir lluitant

L’Aina considera que, com a societat, s’ha avançat moltíssim pel que fa a diferències de gènere i àmbit científic però que encara existeix biaix. “Crec que és un problema de la societat que s’acabarà solucionant perquè ja hem pres la direcció que toca. Simplement es necessita una mica més de temps“. Per ella “una noia sempre s’ha de dedicar al que vulgui. I si el que vol és una carrera de caire científic o tecnològic doncs endavant perquè segur que tindran el seu lloc”.

“Sempre he estat una persona molt lluitadora i sempre lluitaré perquè les que em venen al darrere ho tinguin el més fàcil possible”, conclou.