Al gener començarà la campanya de vacunació de la covid-19 i, de fet, el govern de la Generalitat ja ha explicat que ho tenen tot preparat. Les primeres vacunes que arribaran a Catalunya seran les de Pfizer. Però també hi ha previstes dosis de les vacunes de Moderna, i d’AstraZeneca. Enmig d’aquests anuncis, també hi ha part de la població amb dubtes sobre la fiabilitat de les vacunes. La comunitat científica, però, assegura que són segures.
Per exemple, l’investigador de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, Julià Blanco, assegura que totes les vacunes estan testades i que ens les hem de posar “amb plena confiança amb les autoritats sanitàries”. Les tres vacunes ja estan a l’última fase de la investigació i només falta que l’Agència del Medicament les aprovi.
Com s’aprova una vacuna?
Les vacunes, per validar-se, han de superar un protocol estricte compost per quatre fases. La primera s’anomena preclínica i consisteix en el disseny de la vacuna al laboratori i l’assaig amb animals. Quan les dades són positives es passa la fase I. En aquest punt del procés es vol saber si la vacuna és segura i es prova en un grup reduït de participants. En la fase II es testa la seguretat de les dosis amb una escala de població més àmplia i es prova la seva immunogenicitat. En l’últim esglaó, la fase III, es fa l’assaig de la vacuna encara amb més població i s’inclouen col·lectius diversos pel que fa a l’edat, el sexe i l’ètnia. A més, també se’n comprova l’eficàcia.
En aquest punt és quan també es prova la vacuna amb col·lectius de persones grans o vulnerables. Blanco explica que els resultats han estat exitosos: “Per les dades que hi ha publicades, aquestes vacunes funcionen també amb gent gran. Era un risc perquè el seu sistema immune està envellit, però la resposta és bona i pel que sembla els efectes secundaris són menors.”
Per què s’ha trobat tan ràpid la vacuna?
Una de les qüestions que genera més neguit entre la població és entendre com s’ha pogut trobar una vacuna tan ràpid. L’investigador Julià Blanco apunta que això es deu a diversos motius. D’una banda, s’han aprofitat els coneixements anteriors referents a altres coronavirus. A més, s’han utilitzat plataformes de vacunes que ja existien i, també, les farmacèutiques i l’Agència del Medicament han compactat en el temps l’anàlisi de les dades.
Blanco afegeix que s’han fet bases de dades compartides entre la comunitat científica i posa de relleu la feina feta: “S’ha fet amb tanta rapidesa perquè s’ha fet un esforç enorme. Ens hem de felicitar.” I insisteix: “No hem de témer amb la velocitat que s’ha generat la vacuna. No s’ha saltat cap criteri de seguretat”.
“Cal solidaritat amb la resta de la societat”
Tot i que encara no hi ha dades concretes sobre la immunitat que generen les vacunes, Blanco explica que, segons els últims estudis, generen un nivell d’anticossos molt elevat: “Treballem amb la hipòtesi que la immunitat serà duradora. No crec que s’hagi de fer una revacunació al cap d’un any”. També explica que els efectes secundaris de les vacunes seran mínims i similars als que poden donar, per exemple, les de la grip.
Per això, Blanco afirma: “El benefici de vacunar-se és molt més alt que el risc”. L’investigador explica que fins que no es vacuni entre un 60 % i un 70 % de la població no es podran reduir les restriccions i evitar les morts, per això, apel·la a la consciència social i a la solidaritat amb la resta de població.
