Els propietaris d’un gos considerat potencialment perillós tenen més obligacions. No només ha d’anar lligat i amb morrió, sinó que també cal demanar una llicència municipal i contractar una assegurança de responsabilitat civil. A banda d’això, com la resta de població canina, ha d’estar censat i identificat amb un xip.
Però no tothom respecta l’ordenança municipal sobre la tinença responsable d’animals. La Guàrdia Urbana va interposar el 2016 més denúncies que l’any anterior, en concret un 67 % més. L’any passat es van multar 501 amos perquè el gos no portava morrió (respecte les 334 del 2015), 219 per no tenir llicència (el 2015 van ser 146) i 217 per no tenir l’assegurança (136 l’any anterior).
Més gossos de races perilloses
El nombre creixent de sancions s’explica, en part, per l’augment de gossos potencialment perillosos al cens de Barcelona. En quatre anys, pràcticament se n’ha doblat la xifra. La normativa municipal inclou en la classificació de GPP l’Akita inu, el terrier de Staffordshire americà, el bullmastiff, el dòberman, el dog argentí, el dog de Bordeus, el fila brasiler, el mastí napolità, el pitbull terrier, el persa canari, el rottweiler, l’staffordshire pitbull terrier i el tosa inu.
Una realitat que es reflecteix al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia. Dels 150 gossos que tenen, al voltant d’una seixantena són dels qualificats com a potencialment perillosos.
Anna Ortonovas, la màxima responsable del Departament de Protecció d’Animals de l’Ajuntament, reconeix que “costa més adoptar un GPP davant d’altres gossos per tots els tràmits de la llicència, perquè s’ha de dur amb morrió… i això ocasiona que la cabana d’aquests animals s’estanqui i les entrades no paren”.
Mesures ineficaces i estigmatitzadores
Els professionals consideren que la llei estatal del 1999 que regula la tinença dels GPP “estigmatitza aquests animals”. Des del Col·legi de Veterinaris de Catalunya es queixen que aquestes mesures no han aconseguit reduir els accidents i que són totalment ineficaces.
Jaume Fatjó, membre de la junta de govern del Col·legi, és contundent: “mosseguen tots els gossos i a les estadístiques no hi ha evidències que els accidents per mossegada es concentrin en els gossos tipificats com a potencialment perillosos. El 60 o 70 % d’accidents tenen lloc a casa i el gos mossega familiars o coneguts.” Per això es queixa que totes les mesures que preveu la llei estan al carrer i reclama que es derogui aquesta.
