Fina Campàs té 60 anys i ja en fa prop de 15 que va deixar enrere el seu passat masculí. Va haver d’enfrontar-se al menyspreu de la seva família i altres persones del seu entorn més proper. “A les dones trans, a l’inici d’un trànsit se’ns nota molt. A la meva època és evident que el rebuig era enorme”, relata.
Campàs va marxar de Vic, on va néixer, i es va establir a Barcelona. Es defineix com a activista del col·lectiu trans. Lluita cada dia contra els prejudicis socials i reclama més drets, sobretot en l’àmbit de la salut. Des de la Plataforma Trans*forma la Salut, ha negociat amb el Generalitat per posar en marxa models d’atenció per a les persones trans. Insisteix que el diàleg continu amb les administracions és cabdal.
Pere Traveria, de 74 anys, és gai i assegura que cada cop se sent més acceptat. També valora els avenços legislatius que s’han fet fins ara: “Tenim més llibertat, som lliures”, ressalta. Traveria també reclama més atenció de les administracions al col·lectiu LGTBI de més edat. Troba a faltar recursos com, per exemple, residències d’avis per a gais i lesbianes.
El buit que això deixa l’omplen entitats com la Fundació Enllaç, que els assessora i acompanya. També treballen per diluir l’estigmatització. “Hi ha un prejudici social que també es fa extensible al món gai: la sexualitat i l’orientació sexual és cosa de gent jove. Com si la gent gran no tingués sexualitat”, lamenta Joan Andreu Baget, president de l’entitat.
Des de la fundació expliquen que aquest prejudici s’estén en el si del col·lectiu, que ha viscut durant molt de temps en la clandestinitat. En alguns casos, encara hi ha persones LGTBI d’edat avançada que temen el rebuig social i que mai no s’han atrevit a sortir de l’armari.
