Barcelona és el municipi de l’àrea metropolitana on més han crescut les dades de criminalitat durant el primer semestre del 2023. Segons les dades del darrer balanç publicat pel Ministeri de l’Interior, hi ha un 15 % més de criminalitat a la ciutat, amb un total de 89.792 delictes de gener a juny. La segueixen l’Hospitalet (13 %) i, en tercera posició, el Prat de Llobregat (14 %). Al conjunt de la província de Barcelona també han pujat els fets delictius però la xifra és sensiblement menor, un 8 %.
Més de 42.000 furts en sis mesos
Les tipologies de delictes que més creixen a Barcelona són els que van contra la llibertat sexual (29 %), els robatoris amb força a domicilis i establiments (26 %), els robatoris de vehicles (24 %), i els furts (17 %). Aquests últims, però, són els que registren les xifres més significatives. Així, si l’any passat se’n van registrar 36.279, aquest primer semestre la xifra s’enfila als 42.655.
En el cas dels delictes sexuals també destaca l’increment de les agressions sexuals amb penetració, que han passat de 139 a 216 aquest primer semestre de l’any, que representa un augment del 55 %.
També creixen exponencialment les dades d’homicidis i segrestos, però ho fan perquè es tracta de registres baixos i qualsevol increment en dispara els percentatges. S’han produït set homicidis dolosos i assassinats consumats, que representa un increment del 40 %. També s’ha passat d’un segrest el 2022 a dos segrestos aquest primer semestre (+100 %).
Posar les dades en context
Marta Murrià, la responsable de l’àrea de convivència i seguretat de l’Institut Metròpoli, apunta que, “aquest increment s’ha de posar en un context de relació temporal i és que venim dels anys més forts de la pandèmia i els confinaments i on la delinqüència va baixar de manera exponencial. Per tant tot el que sigui un increment s’ha de mirar amb aquesta perspectiva. És molt possible que això sigui una recuperació a la normalitat que hi havia abans de l’esclat de la pandèmia.”
Jo diria que som en una situació similar d’ara fa 5 o 10 anys si entenem aquesta delinqüència com un tot”
Murrià també apunta la necessitat de mirar les dades desglossades en tipologia de delinqüència i posa aquest exemple, “hi ha una certa percepció pel que fa l’increment de les violències sexuals. Això ha passat realment? O és que hi ha una major consciència social i es denuncia més? Per tant jo diria que som en una situació similar d’ara fa 5 o 10 anys pel que fa a les dades globals però on és important mirar si ha ha alguns tipus de fets que estan apareixent més i no fer-ho únicament amb les dades policials també utilitzant altres fonts”.
La punta de l’iceberg
La responsable de seguretat de l’Institut Metròpoli també apunta que les dades publicades pel Ministeri són només la punta de l’iceberg. “Veiem que la denúncia a l’Àrea Metropolitana de Barcelona és prop d’un 25 % dels fets per tant hi hauria un 75 % d’aquesta delinqüència que no arribaria a coneixements de la policia. Això s’explica perquè són robatoris sense violència o furts que la víctima no denuncia perquè no acaba de veure el cost benefici que li aportaria aquesta denúncia.”
Murrià insisteix que les dades s’haurien de complementar, “que es pugui fer una foto completa de la seguretat ciutadana no només amb dades policials també amb fonts com les enquestes de victimització i Catalunya disposa de molta tradició d’elaboració d’aquestes dades provinents de la ciutadania i mesurar millor així la percepció de seguretat.”
