El sentiment de culpa, l’estigma i la quasi certesa que es moriria aviat van fer que el dia a dia resultés molt difícil de digerir per als seropositius.

Associacions de dol

L’any 1986 es va fundar la Coordinadora Gai-Lesbiana, on es van formar diferents grups de suport entre homes gais i dones infectades pel VIH. Segons Joaquim Roqueta, president de Gais Positius, allò finalment es va convertir en grups de dol, perquè gairebé cada setmana algun dels membres moria per culpa de la sida. Eren temps en què els malalts vivien expectants perquè mai no sabien quan els arribaria el torn.

Més reflexions sobre el VIH

Els balls de solidaritat

A partir del 1989 i conforme els infectats pel VIH anaven creixent es va organitzar el Gran Ball de Solidaritat, que es va celebrar fins a l’any 2001. En aquests balls que es feien en grans sales barcelonines com ara La Paloma, la comunitat de gais seropositius es mostrava en públic i aprofitava per donar visibilitat a les persones afectades. Artistes coneguts de l’època com ara Àngel Pawlowsky o Carme Conesa actuaven en les gales, que aplegaven més de 1.500 persones.

El pacte social

Roqueta creu que després dels avenços que s’han fet en matèria de fàrmacs i investigació científica ara toca posar l’accent en la societat. El 2014 es va signar un pacte social amb la Generalitat per evitar que les persones amb VIH poguessin ser discriminades. Ja han passat els anys, però el pacte encara no s’ha posat en pràctica i la situació actual, segons Roqueta, ho requereix. Hi insisteix: “Tot i que el VIH és una infecció crònica des de fa gairebé 30 anys l’estigma cap a les persones amb el virus encara és vigent”.