La derogació de la llei trans, la legalització de les teràpies de reconversió i la retirada de drets a parelles de dones no casades envers els seus fills formen part dels programes electorals d’alguns partits de cara a les eleccions generals del 23-J.
Conscients d’això, entitats en defensa dels drets LGBTI com el Casal Lambda i Gayles.tv apel·len al vot de la responsabilitat i en clau de drets humans a l’hora de decidir quin partit votar a finals de juliol. Ho diuen en un context en què, alerten, creixen els discursos d’odi i les agressions cap al col·lectiu.
Així ho assegura Jordi Samsó, president del Casal Lambda, que fa una crida a votar en conseqüència forces polítiques que garanteixin els drets de les persones dissidents pel que fa a l’orientació sexual i la identitat i expressió de gènere.
Els drets del col·lectiu LGBTI, drets de tota la població
Maria Giralt, responsable de la part social del Pride, assegura que, tot i que el col·lectiu LGBTI representa entre un 10 i un 15 % de la població, els seus drets “afecten a tothom perquè es tracta d’una qüestió de drets humans”.
L’adquisició de drets sempre ha anat acompanyada d’una reacció de la part més intolerant de la societat”
I aclareix que tothom té un familiar, un amic o un company de feina que en forma part. A banda, afegeix que el context polític és delicat i que l’adquisició de drets per part d’una minoria sempre ha anat acompanyada d’una reacció d’una part de la societat més intolerant i reaccionària.
Claus per combatre els discursos d’odi
El president del Casal Lambda, a més, és partidari d’educar en la diversitat a les escoles i de combatre els discursos d’odi amb dades —que entre d’altres recullen els Mossos— i reclama complicitat entre les entitats que defensen els drets del col·lectiu LGBTI.
Gayles.tv afirma que l’educació és una eina indispensable i “per això la dreta hi té posades les urpes”. També fan autocrítica amb el discurs del col·lectiu LGBTI: “Potser no ens hem sabut explicar”, i per això afegeixen que s’han de buscar noves formes d’arribar a tothom amb “nous llenguatges i amb un discurs que tingui en compte les xarxes socials”, una feina que, consideren, l’extrema dreta “ha sabut fer molt bé”.
