“He patit discriminació pel fet de ser bisexual des que vaig sortir de l’armari“. Així de rotunda es mostra Elisa Coll, activista i autora de ‘Resistencia bisexual. Mapas para una disidencia habitable’. Coll explica que n’ha patit en àmbit social, familiar i institucional. “He perdut amistats i, fins i tot, m’he trobat bifòbia a la consulta de la ginecòloga”, apunta. Però insisteix que la bifòbia més dolorosa és la que ha rebut per part del col·lectiu LGTBIQA+. “Se’ns retreu que estem en una fase i que encara no hem tingut el valor d’identificar-nos com a lesbianes o gais”. I afegeix: “Rebem molt de rebuig i això el que provoca és el nostre aïllament i uns índexs de salut mental terribles“. Coll creu que la bisexualitat està invisibilitzada i que això és la base de totes les violències que pateixen totes les dones que senten atracció per més d’un gènere.
L’heteronorma hipersexualitza les dones bisexuals. Per la comunitat LGTBIQA+ estem en una fase i no se’ns considera part del col·lectiu
També Maria Queraltó, il·lustradora i autora del còmic ‘Me cuesta bivir’, afirma haver patit bifòbia per part de professionals de la psicologia, que “han banalitzat la meva orientació sexoafectiva i m’han dit que m’havia de decidir per alguna opció“.
Rebre comentaris constantment sobre la teva orientació sexual fa que retardis al màxim la sortida de l’armari
Coll assegura haver patit discriminació per part del mateix col·lectiu LGTBIQA+ i retreu que en la ficció audiovisual “totes les bisexuals són unes traïdores“. La falta de referents i els comentaris que constantment rebem pel fet de sentir-nos atretes per més d’un gènere, diu, fa que “retardis el màxim la sortida de l’armari“.
Promíscues, infidels i immadures
Segons Elisa Coll, hi ha tot un seguit d’estigmes o perjudicis associats a la bisexualitat, especialment la femenina, influenciada sovint pel masclisme. Aquesta activista afirma que “se’ns diu que som promíscues, poc de fiar i immadures, perquè no ens acabem de decidir per cap orientació sexoafectiva”. A banda creu que es tenyeix de romanticisme tot allò bi dient que “som gent divertida, oberta de ment i interessada a fer trios” i, tot plegat, assegura, “invisibilitza les violències que ens afecten”.
La bisexualitat no es troba enmig de l’heterosexualitat i l’homosexualitat. És una orientació sexoafectiva a banda
Trencar el binarisme
Coll afirma que està molt estesa la idea que “a les persones bisexuals se’ns llegeix amb una orientació sexual o una altra segons amb qui anem agafades de la mà”. I afegeix que llavors “si no tinc parella deixo d’existir” i “ja no tinc orientació sexoafectiva?”.
Apunta que el col·lectiu LGTBIQA+ sempre ha insistit que l’orientació sexual va més enllà de la parella, que “va de qui ets”. Aquesta madrilenya instal·lada a Barcelona assegura que la bisexualitat no es troba enmig de l’heterosexualitat i l’homosexualitat, sinó que “estem fora d’aquestes dues opcions”. Assegura que “la bisexualitat i les identitats no binàries tenen molt en comú perquè ambdues trenquen amb el binarisme i això costa d’entendre”.
Dues obres cabdals sobre la bisexualitat
El llibre ‘Resistencia bisexual. Mapas para una disidencia habitable’ i el còmic ‘Me cuesta bivir’ són pràcticament les úniques referències sobre bisexualitat a tot l’estat espanyol. Elisa Coll té clar que, en el cas del seu assaig, la intenció és “validar la bisexualitat políticament mostrant com funciona la bifòbia” i, alhora, explicar que aquesta orientació sexoafectiva “és un lloc on quedar-se i que no ha de ser hostil”. Segons aquesta madrilenya, les persones bisexuals necessiten una comunitat pròpia i un activisme específic que “no sigui l’annex d’altres lluites”.
Maria Queraltó, que assegura haver pogut sortir de l’armari com a bisexual “gràcies que n’hi havia tres a l’edició del 2018 d”Operación triunfo'”, té clar que el seu còmic ‘Me cuesta bivir’ li ha servit de “procés terapèutic”. Assegura que “qualsevol persona es pot anomenar bisexual més enllà de les pràctiques” i que “és fonamental connectar amb els nostres sentiments i validar-los”. Part de les vinyetes del seu còmic s’han exposat al Centre LGTBI en marc del cicle ‘INBISIBILITATS’
On són els homes bisexuals?
L’autora de ‘Resistencia bisexual. Mapas para una disidencia habitable’ assegura que, en el cas dels homes bisexuals, les problemàtiques són molt diferents de les de les dones, perquè “entra en joc el pes de l’obligació de la masculinitat i això és molt dur”. En els homes cis, apunta, “si hi ha qualsevol escletxa en la teva masculinitat et catapulten com a home gai”.
Finalment, Coll explica que, en el cas de les dones, quan diuen que són bisexuals en el fons s’assumeix que són heterosexuals i, en el cas dels homes, que “són gais que no volen sortir de l’armari”. Al final, diu aquesta activista, la solució en tots els casos és que “l’atracció real és cap als homes, siguis qui siguis”.
Més incidències de persones que s’identifiquen com a bisexuals, segons l’Observatori
El 2021 l’Observatori contra l’Homofòbia va rebre incidències patides per dones bisexuals però no per bifòbia, sinó per lesbofòbia. Segons l’entitat, es tracta de discriminacions lesbòfobes que han patit dones que s’identifiquen com a bisexuals. Des de l’entitat expliquen que el 2022 encara no han rebut incidències per bifòbia però apunten que cada cop reben més incidències patides per persones que s’identifiquen com a bisexuals, que és un col·lectiu, diuen, al qual costa més d’arribar.
L’Observatori té una línia de whatsapp (699 901 651) operativa el primer i el tercer dijous de cada mes, de 18 a 20 h, específica per atendre situacions de discriminació de lesbofòbia, bifòbia i transfòbia patides per dones.
