Tot i que moltes marques especifiquin en les indicacions que poden llençar-se al vàter, el cert és que les tovalloletes humides són, de llarg, la causa número 1 d'embussos. Són biodegradables però es desfan a un ritme molt més lent que el paper higiènic. Per això, si es llencen al vàter causen obstruccions a les canonades. Els operaris de neteja de l'Ajuntament han de multiplicar el esforços per desfer taps com aquest, que ha inutilitzat un tub del clavegueram a prop de la platja. Això, es tradueix en un increment notable de la despesa en neteja. JOSEP GARRIGA, cap del Servei d'Inspecció i Neteja de l'Ajuntament "L'obstrucció de les bombes i de la mateixa xarxa fa que l'operativa de manteniment s'hagi d'incrementar. Això ens comporta uns sobrecostos en el servei i una dedicació especial en aquests punts." Si les tovalloletes no queden embossades al clavegueram, segueixen el camí fins a les depuradores. Aquí són la causa principal d'avaries de les estacions de bombament. En aquesta planta s'han de fer unes 14 actuacions d'emergència cada mes per desfer embossos. RUTH ESTANY, cap de planta de la Depuradora de Sant Feliu de Llobregat "Fan unes xarxes de fibra que s'emboliquen entre si. Fan manyocs que les bombes no poden destruir. El sobrecost d'això nosaltres estimem que les depuradores que gestionem costa uns 300.000 euros l'any." I en àmbit estatal, es calcula que els costos arriben als 250 milions d'euros l'any. A més, les tovalloletes tenen un impacte mediambiental, ja que, sobretot quan plou amb força, part de la brutícia de les clavegueres acaba abocada al mar.

Moltes marques de tovalloletes humides són biodegradables, però es desfan a un ritme molt més lent que el paper higiènic. Per això, si es llencen al vàter provoquen obstruccions a les canonades. Quan acaben al clavegueram obstrueixen girs, tubulars i reixes de la xarxa. Això obliga els operaris de neteja de l’Ajuntament a multiplicar el seus esforços per desfer els taps, i incrementa notablement el cost del servei. “L’obstrucció de les bombes i de la pròpia xarxa fa que l’operativa de manteniment s’hagi d’incrementar”, explica Josep Garriga, cap del servei municipal d’Inspecció i Neteja. “Això ens comporta uns sobrecostos en el servei i una dedicació especial en aquests punts”, hi afegeix.

Si les tovalloletes no queden embossades al clavegueram, segueixen el seu camí fins a les depuradores, on són la causa principal d’avaries de les estacions de bombament. En algunes plantes, segons expliquen responsables d’Aigües de Barcelona, s’hi han de fer unes 14 actuacions d’emergència cada mes per desfer embossos. “Les tovalloletes creen xarxes de fibra que s’emboliquen entre si. Fan manyocs que les bombes no poden destruir”, explica Ruth Estany, cap de planta de la Depuradora de Sant Feliu de Llobregat.

Aigües de Barcelona calcula que el sobrecost de reparar aquestes avaries i desfer embossos a les depuradores que controla és d’uns 300.000 euros l’any, i es calcula que a escala estatal la xifra s’eleva fins als 250 milions d’euros anuals. A més, les tovalloletes tenen un impacte mediambiental, ja que, sobretot quan plou amb força, part de la brutícia de les clavegueres acaba abocada al mar.