Des de la seu de la Comissió Europea fins a la Delegació del Govern a Catalunya, la societat civil ha alçat la veu exigint a les autoritats que actuïn per resoldre la crisi humanitària dels refugiats. PETRA GIMÉNEZ "No podem permetre aquesta vergonya, tancament les fronteres, aquesta falta de respecte als drets humans. S'ha de fer alguna cosa ja." La convocatòria l'han feta diverses entitats amb un missatge inequívoc: que es garanteixin vies segures i legals per aquestes persones, que s'evitin més morts al mar i els desapareguts a mans de les màfies. PERE SERRA, secretari tècnic d'Asil.cat "Són persones que vénen amb un projecte de vida trencat i se'ls hi ha de garantir que poden continuar amb el projecte de vida i un vida amb autonomia." XAVIER LOZANO, Barcelona Acció Solidaria "Els refugiats l'únic que demanen és papers i estar dignes en un país. Hem fet campanyes per als refugiats en trànsit, de recollida fent des de la societat civil el que podem perquè hi ha un estancament per part dels governs." Més enllà de les paraules i els clams, aquesta imatge és la que millor ha escenificat el tràgic viatge dels refugiats en l'intent d'arribar al continent europeu. Una inciativa d'un grup de voluntaris catalans que treballen com a socorristes al nord de l'illa grega de Lesbos. GERARD CANALS, voluntari de Proactiva OpenArms "Hem vist molta gent morint de totes les edats i condicions i volem posar de manisfest en quines condicions arriben, un canal de 10 quilometres d'aigua 50 persones i per això moren tant." A la concentració hi hem vist representants de diversos partits polítics. També l'alcaldessa Ada Colau, que ha reiterat el compromís de Barcelona amb els refugiats. ADA COLAU, alcaldessa de Barcelona "Per part de l'Ajuntament intentem treballar conjuntament amb les entitats, intentem fer acords directes amb les ciutats, estem augmentant els recursos que posem per acollir a la ciutat però també per les entitats que treballen en el trànsit de les persones refugiades però cal fer més, cal fer molt més." Més d'un miler tres-centes persones, segons la Guàrdia Urbana, han participat en aquesta marxa solidària a Barcelona, que s'ha fet de manera simultània a altres ciutats europees. ___________________________________________________________________________________ L'ACNUR xifra en 1 milió els refugiats que hi ha a Europa. Només a Espanya la demanda de peticions d'asil s'ha quadripliat en dos anys. La dada més tràgica és el balanç de víctimes. El 2015 almenys 3.770 van morir intentant creuar el Mediterrani. I des de principi d'any ja en són 413. PASCALE COISSARD, portaveu de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat "Havien d'escollir entre una mort segura o probable, i han escollit una mort probable i alguns han perdut la vida realment." Els refugiats provenen de països en conflicte, com Síria, on la guerra ja fa que dura 5 anys, però també de l'Afganistan, Ucranïa i Eritrea. La majoria es queden als països limítrofs. Turquia és, de llarg, el que ha rebut més sirians, prop de 2 milions. La segueixen el Líban, Jordània i l'Iraq. PASCALE COISSARD, portaveu de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat "Poden semblar xifres molt altes quan parlem d'un milió de persones, però si considerem que hi ha més de 60 milions de persones refugiades al món, la Unió Europea no està fent un sobreesforç." La Unió Europea ha fet un pla per reubicar fins a 160.000 refugiats a través d'un sistema de quotes. Espanya havia d'acollir més de 9.000 persones, però en aquest 2015 només n'hi han arribat 12, i cap d'elles a Barcelona. Això, malgrat que va ser la primera ciutat de l'estat que va postular-se com a ciutat refugi i que l'Ajuntament va pressupostar 10 milions d'euros per a acollir-los. IGNASI CALBÓ, coordinador del pla Barcelona, ciutat refugi "El sentiment és de frustració, perquè és una ciutat que està preparada, que té els recursos i en canvi no està rebent la gent que podia realment rebre i les fronteres estan col·lapsades." El govern municipal no es rendeix i assegura que ho té tot a punt per acollir-los quan arribin.

El punt de trobada ha estat la seu de la Comissió Europea i des d’allà els manifestants s’han dirigit a la Delegació del Govern. L’objectiu de la mobilització ha estat reclamar a les autoritats europees i al Govern espanyol que garanteixi vies segures i legals per als milers de desplaçats que busquen protecció i asil al nostre continent. Per aquest motiu, els lemes més cridats han estat: “Europa, cumple la ley”; “No més morts al Mediterrani”, “Passatge segur”; “Solidaritat amb els refugiats” o “Vergonya”. Tot i la intermitent pluja, els protestants han seguit el recorregut marcat i als voltants de l 13h han arribat al punt final previst, on ha tingut lloc un concert reivindicatiu.

No més morts al Mediterrani

Un dels objectius de la protesta és evitar que es produeixin més morts al mar Mediterrani, una de les principals vies d’entrada dels refugiats a Europa. El 2015 almenys 3.770 persones van perdre la vida intentant arribar a les costes europees i des que va començar l’any ja se s’han comptabilitzat 413 morts o desapareguts.

Segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) el 2015 més d’un milió de refugiats i immigrants han arribat a Europa. Una xifra quatre vegades superior la registrada el 2014. A l’estat espanyol en els darrers dos anys la xifra de persones que han demanat asil també s’ha quadruplicat.

Des de les entitats que defensen els drets de les persones desplaçades també denuncien que el fet que no hi hagi vies segures, fa que aquestes persones posin en risc la seva vida i que també siguin víctimes de les màfies i del tràfic de persones.

L’origen de la iniciativa parteix de Brussel·les i s’hi han sumat una setantena de ciutats i municipis europeus, que surten al carrer en favor d’una Europa solidària i acollidora. La manifestació a Barcelona ha estat convocada per diversos col·lectius i plataformes de la ciutat, com Stop Mare Mortum, Comitè de Solidaritat amb el Poble Sirià, Barcelona Refugi, la xarxa Asil.cat, Unitat contra el Feixisme, Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Fotomovimiento 15M, Proactiva Open Arms, @plataformaciutadanacon i Musulmans contra la Islamofòbia. Així doncs, la manifestació també formava part d’una jornada internacional contra el feixisme, el racisme i la islamofòbia, impulsada per moviments unitaris d’arreu d’Europa.

Barcelona, ciutat refugi

L’Ajuntament dóna suport a aquesta acció internacional per visibilitzar una de les reivindicacions més urgents del govern municipal d’Ada Colau, qui també ha assistit a la manifestació: la creació d’un corredor humanitari que garanteixi als desplaçats arribar de manera segura. La ciutat va ser primera de l’estat que va postular-se com a ciutat refugi.