Per tant, Vidal podrà continuar exercint les funcions de jutge a la Sala Penal 10 de l’Audència de Barcelona, durant els sis mesos que es mantindrà obert l’expedient disciplinari.
En la votació, quatre magistrats -tres de progressistes i un de conservador- han votat en contra de la suspensió de les funcions de Vidal i els altres tres jutges -d’ideologia conservadora i nomenats pel Partit Popular- hi han votat favorablement.
L’expedient imputa dues faltes a Vidal: vulnerar el deure de fidelitat a la Constitució i infringir el règim d’incompatibilitats de l’article 389.5 de la LOPJ. El promotor de la causa, el magistrat Antonio Fonseca, argumentava la suspensió cautelar de l’expedient per “l’extrema rellevància dels fets” i la “promoció social” del jutge. Tot i així, la majoria dels vocals han considerat que la falta no repercuteix en la tasca diària del jutge i, per tant, no es pot justificar com a mesura cautelar. L’expedient es manté obert i es tancarà en els propers sis mesos, quan pot acabar amb una sanció o arxivat.
Per la seva banda, Santiago Vidal va afirmar que defensaria sempre el dret “fonamental” a la llibertat d’expressió i va negar que participar en la redacció d’una constitució catalana fos incompatible amb la feina de jutge. Des que es va conèixer l’obertura de l’expedient, Vidal va rebre el suport de diversos sectors de la societat civil i procedents de partits polítics.
L’associació Jutges per la Democràcia va criticar que, amb aquest expedient, es volia “uniformitzar la judicatura i atacar la independència judicial” i va denunciar que era “inacceptable que es pretengui castigar un magistrat per exercir la seva llibertat de consciència”.
