Passaven uns minuts de les nou de la nit quan va començar la primera assemblea a la plaça de Catalunya. Va servir per explicar quin serà el programa a seguir en els propers dies. Passaven uns minuts de les nou de la nit quan va començar la primera assemblea a la plaça de Catalunya. Va servir per explicar quin serà el programa a seguir en els propers dies. "No és una crisi, és una estafa!" Centenars de persones van assistir-hi. Molts que ja ho havien fet l'any passat. LALI ESCOLÀ "És una llavor. No podem pretendre que la flor surti l'endemà, en fa només un any. Però un any en què s'ha fet molta feina." ADA COLAU, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca "Durant tot aquest any hem demostrat que si ens organitzem col·lectivament podem canviar les coses. No només cal reivindicar i denunciar, si ens organitzem podem començar a fer coses com aturar desnonaments." Sembla que un any després, l'organizació a la plaça ha millorat. Fins i tot hi ha passadissos marcats a terra perquè la gent es pugui moure sense problemes durant les assemblees. LÍDIA MACIÀ "L'any passat hi havia més comissions, va ser una mica més improvisat. Aquest any jo ho veig bastant més organitzat." El que no ha canviat és el treball per comissions. A les 11 del vespre la de cuina va començar a repartir el sopar, tocava arròs amb verdures. I la de neteja s'encarregava de deixar la plaça neta... AITOR NIETO "Jo crec que és una obligació ciutadana tenir-ho tot net, és qüestió de respecte. Ja no només pels altres, sinó per un mateix." Ja ben entrada de nit, molts començaven a desplegar els sacs de dormir.. Prop d'un centenar de persones han passat la nit a la plaça. Sense la presència en cap moment de la policia, van ser uns quants els qui finalment van optar per plantar la tenda. Una nit que s'ha allargat fins tard i que ha acabat sense cap incident.

L’assemblea va començar a les 21.20 h amb la lectura del manifest. Fent balanç, els organitzadors van alertar que, un any després, la situació és pitjor: “Hi ha més aturats i, ara, el treball precari és un privilegi.”

A continuació es va tornar a explicar el funcionament i la dinàmica de les assemblees i es van desplegar les demandes en sis punts:

1. El dret a l’habitatge: no al desnonament, dació en pagament i més habitatge social.

2. Defensa de l’educació i sanitat pública, en un moment de retallades.

3. Contraris a la reforma laboral i la jubilació als 67 anys, han demanat un repartiment equitatiu del treball.

4.  No al rescat dels bancs.

5. Defensa de la renda bàsica.

6. Reivindicació del dret de reunió, manifestació i llibertat d’expressió.

Després de la lectura del manifest, la multitud va cridar: “Aquí comença la revolució!”