Foto: Vicente Zambrano

(EFE) Catalunya commemorarà el sisè aniversari dels atemptats del 17-A del 2017 a Barcelona i Cambrils (Baix Camp), en què van morir 16 persones i centenars van resultar ferides, sense que s’hagi aprovat encara en aquesta comunitat una llei d’atenció a les víctimes, com sí que tenen la majoria d’autonomies.

Segons han informat a EFE fonts del govern, la llei d’atenció a les víctimes del terrorisme a Catalunya, que el 17 d’agost de l’any passat va prometre impulsar el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, encara es troba en fase de treball intern entre els departaments de la Generalitat implicats, sense previsió de quan podria tenir llum verda, tot i que es manté el compromís de tirar-la endavant.

Una reivindicació històrica

Es tracta d’una reivindicació històrica de les associacions de víctimes del terrorisme a Catalunya, que demanen que aquesta normativa propiciï també l’activació d’una oficina d’atenció a les víctimes, com la que es va obrir l’abril del 2010 amb el govern tripartit (PSC, ERC i ICV), tot i que es va acabar tancant el 2012, amb l’executiu d’Artur Mas (CiU).

En declaracions a EFE, Robert Manrique, un dels impulsors de la recentment dissolta Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT), ha urgit el govern a aprovar aquesta llei, ja que també ha de servir per disposar d’un protocol d’atenció a les víctimes just després d’un atemptat perquè no se sentin desemparades.

Dissolució per “abandonament”

I és que les víctimes del 17-A han denunciat els últims anys el que consideren un abandonament institucional, fins al punt que la UAVAT, entitat privada que va néixer per atendre-les, es va dissoldre el maig passat lamentant la manca de suport per part del Ministeri d’Interior i de la Generalitat per dur a terme la seva tasca, cosa que ha dificultat la localització de víctimes nacionals o estrangeres.

Manrique, que va ser víctima de l’atemptat d’ETA a Hipercor el 1987 i que durant anys va presidir l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), ha recordat que el 2005 va presentar una primera proposta perquè Catalunya tingués una llei autonòmica.

En aquest sentit, ha revelat que el febrer i el juny passats es va reunir amb els departaments d’Interior i de Justícia de la Generalitat per abordar aquesta qüestió, i que de la darrera trobada va sortir amb sensacions positives, però ha lamentat que encara no s’ha concretat cap acord.

Pendents del Tribunal Suprem

Per aquest motiu, el govern demana urgentment que l’oficina d’atenció estigui ja activada el 15 de novembre, quan el Tribunal Suprem celebri una vista per resoldre els recursos a la sentència de l’Audiència Nacional sobre el 17-A, i després s’haurà de localitzar les víctimes, un cop sigui ferma la resolució per comunicar-los que tenen dret a ser indemnitzades.

Per part seva, el president actual de l’ACVOT, José Vargas, ha recordat, en declaracions a EFE, que fa anys també va presentar un esborrany als grups parlamentaris sobre la llei catalana de protecció a les víctimes, tot i que no ha obtingut cap resposta. “No perdo l’esperança ni la fe que algun dia a Catalunya hi hagi una llei de suport a les víctimes del terrorisme, perquè aquí és on s’han produït els atemptats més grans d’ETA, com els d’Hipercor o Vic (Osona). Les víctimes estan oblidades a tot Espanya, però aquí encara més”.