DANI CELMA, Unitat contra el Feixisme i el Racisme "Portem dos anys i mig de mobilitzacions esperant aquest moment. No sabíem ben bé per on arribaria. Sabíem segur que per la pressió que estàvem fent veïnalment, des d'Unitat, les associacions de veïns i les entitats del barri. Però no sabíem si arribaria per un fet d'un lloguer, o si la llogatera els faria fora després d'algunes actuacions que es veu que hi va haver després de partits de la selecció espanyola. També suposo que el reportatge que va sortir l'altre dia sobre el feixisme ha remogut algunes ments. Entenc que tota aquesta acumulació, junt amb la mobilització que hem estat fent durant aquests dos anys i mig, són els factors pels quals han decidit marxar d'aquí. Després ells diran que marxen perquè el lloguer és molt car, o el que sigui. Però sabem que és perquè ells no han pogut fer durant aquests dos anys i mig el que tenien plantejat. Els hem fet un seguiment molt acurat i no els interessa aquest barri, llavors segurament en buscaran un altre."
Les entitats adherides a la Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) han denunciat reiteradament que, sota l’aparença d’un casal de joves que fa activitats culturals i solidàries, el Casal Tramuntana havia esdevingut un centre neuràlgic per a la propagació d’ideologies d’extrema dreta a Barcelona. Avui la plataforma antifeixista, que és qui ha alertat del desmuntatge del Casal Tramuntana, es felicita perquè la pressió popular ha aconseguit que el casal finalment es tanqui.
Tanmateix, sembla que en la decisió del Casal Tramuntana de marxar dels baixos del número 333 del carrer de la Independència hi poden haver influït altres circumstàncies. Segons ‘La Directa‘, ahir expirava el contracte de lloguer que tenien vigent amb la propietària i, com que els volien apujar el preu, han decidit no renovar-lo. A més, el casal funcionava sense llicència d’activitat. De fet, fa dos anys que el districte de Sant Martí va ordenar el cessament de l’activitat, però el Casal Tramuntana s’ha mantingut obert amb una barra de bar a dins, un futbolí i pantalles on veure vídeos i partits de futbol.
En principi feien molt de xivarri i els veïns de l’escala es queixaven, però últimament el Casal Tramuntana intentava mantenir la seva activitat de forma més discreta. Durant aquests dos anys i mig també han organitzat excursions arreu de Catalunya i trobades amb altres casals ultra amb els que està agermanat, com ara un de Castelló.
Des d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme, han expressat la satisfacció pel tancament del Casal Tramuntana, però temen que els impulsors del grup estiguin pensant a reobrir-lo en un altre indret. Asseguren que, tan bon punt ho sàpiguen, organitzaran la mateixa reacció antifeixista que s’ha produït al Clot i al Camp de l’Arpa. De fet, un dels seus lemes durant aquests dos anys i mig ha estat “Casal Tramuntana, ni aquí ni enlloc”.
