La xifra és d’aparença positiva: Càritas ha atès el 2017 un 11 % menys de persones, un total de 321.287. Però la realitat és més grisa. Encara que hagin disminuït, cadascú necessita més ajudes i més intenses i la precarietat s’arrela. És una de les conclusions en què ha insistit la diòcesi un cop més, en el marc de la prestació de la memòria de l’any passat. Segons el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, “malgrat que, diuen, la macroeconomia avança, queda molta gent pel camí que no arriba a descobrir que tot vagi millor“.
“Tenim famílies vivint en només un habitació de relloguer”
El col·lectiu més vulnerable són les famílies amb nens i les llars monoparentals amb dones al capdavant. També han atès més menors i joves. Tot i això, la gran preocupació és l’accés a l’habitatge. Gairebé un 40 % dels usuaris que s’han beneficiat de l’entitat el 2017 no tenen un lloc digne on viure. Anna Roig, representant de Comunicació de Càritas Catalunya, assegura que ajuden famílies senceres que viuen en només una habitació de relloguer i comparteixen pis amb altres famílies que “ni tant sols coneixen”.
Un 80 % dels beneficiaris està a l’atur
Encara assenyalen un altre escull: un 80 % dels atesos es troba a l’atur, la dada més alta dels darrers anys. Ara bé, segons l’entitat, el cert és que la feina no és garantia de res. “La temporalitat i els sous baixos ens està conduint cap a un escenari en què tenir feina ja no és sinònim d’integració social”, explica Roig. El reclam de Càritas a les administracions és ferm: treball digne, més parc públic de lloguer social i que la renda garantida de ciutadania arribi a tothom.
