Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, ha alertat que les persones ateses des de l’inici de la crisi fins al 2017 s’ha multiplicat per 2,3. Això suposa que el 2007 s’atenien 9.692 persones i el 2017 es va arribar a les 22.635 persones. Busquets ha afegit que la crisi econòmica “ha estat més profunda i prolongada que les anteriors i ha contribuït a augmentar la desigualtat”. Una de les problemàtiques que s’ha detectat, diu, és que “la precarietat s’ha instal·lat com a forma de vida per a moltes persones”. Una altra alerta que ha fet l’entitat és que persones que ja eren vulnerables abans de la crisi ho són més ara. Això s’explica perquè en molts casos hi ha persones en risc d’exclusió que tenen feines precàries amb sous molt baixos. Segons xifres de Càritas, un 12 % dels treballadors catalans són pobres.
El perfil dels usuaris: famílies amb infants i monoparentals
La radiografia del perfil dels atesos demostra que un 77 % dels usuaris de Càritas en edat de treballar estan a l’atur i que el 17 % tenen una feina precària que no els permet arribar a finals de mes. Pel que fa a les famílies, en un 44 % hi ha infants i un 17 % són llars monoparentals. Segons Miram Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas, “com més temps estigui una família en situació de vulnerabilitat, més gran és el risc que els fills visquin situacions d’exclusió en un futur”.
1,3 milions d’euros destinats a despeses sobre habitatge
Càritas va destinar el 2017 més de 2,8 milions d’euros en ajudes econòmiques directes, que suposa un 10 % més que el 2016. D’aquesta xifra, se n’han destinat 1,3 milions d’euros per cobrir despeses relacionades amb l’habitatge (factures de subministraments bàsics i ajudes per als lloguers, entre d’altres).
On viuen les persones ateses?
Càritas ha explicat que ha crescut en cinc punts del 47 % (2016) al 53 % (2017) les famílies ateses que no tenen un habitatge digne. Un 25 % dels usuaris viuen en habitacions de relloguer i creix un 36 % els que no tenen habitatge i en molts casos acaben vivint al carrer.
L’organisme ha demanat a l’Administració polítiques en matèria d’ocupació per als col·lectius més vulnerables. També ha reclamat una implementació adequada de la renda mínima garantida i que es pugui complementar amb els sous més baixos. Una altra demanda ha estat la creació de més habitatge públic.
