Càritas, en el Dia Mundial de les Persones Refugiades, demana vies legals perquè emigrar no hagi de ser un risc vital. De les 9.655 persones refugiades ateses per l’entitat a Barcelona – 2.133 més que l’any anterior- un 95 % provenien de països de l’Amèrica Llatina com Colòmbia, El Salvador, el Perú o Veneçuela.
Elisabet Ureña, cap de Migració i Refugi de Càritas Diocesana de Barcelona, adverteix que aquest augment del 28 % és una tendència a l’alça. A més a més, també ha denunciat les dificultats administratives de les persones un cop arriben a Catalunya: “Si l’Administració no et reconeix, ets invisible, i no pots fer coses tan bàsiques com obrir un compte corrent, empadronar-te, llogar un pis o treballar amb un contracte. Són factors que t’acaben empenyent l’exclusió social“.
Segons l’informe Fronteres in-visibles, de Càritas, l’exclusió social de les persones de nacionalitat extracomunitària gairebé triplica la de les persones d’origen espanyol. Ureña denuncia “la normativa actual no s’adequa als desplaçaments de les famílies que atenem per situacions de violència, motius econòmics o climàtics. Quan a una persona no se li reconeix el seu estatus de refugiat, cau en la irregularitat”.
Actualment cal que una persona estigui un mínim de tres anys a Espanya, en una situació administrativa irregular, per poder accedir a una autorització de residència i treball. A Catalunya es van presentar 9.614 sol·licituds d’asil durant el 2020, i només el 5 % es va resoldre favorablement.
Refugiats en pandèmia, segons Càritas
Càritas reconeix que la pandèmia ha aturat alguns processos migratoris, però ha augmentat el nombre de famílies que necessiten ajudes. Al principat, el percentatge de llars ateses per Càritas amb persones de nacionalitat estrangera no comunitària que es van quedar sense ingressos durant l’estat d’alarma va ser del 32,1 %, una xifra molt superior a les llars de nacionalitat espanyola, un 6,2 %.
