Des del moment en què un malalt té la confirmació del diagnòstic de càncer sorgeixen molts dubtes. Resoldre totes les preguntes i neguits és una de les funcions principals de l’equip mèdic per acompanyar el pacient. Ana Rodríguez, infermera clínica especialista en càncer de mama de l’Institut Català d’Oncologia, explica que el contacte amb els pacients és constant: “Ens veiem sempre abans de cada tractament, abans de la cirurgia. Fem controls telefònics i quan acaben els tractaments els donem suport per encarar el retorn a la vida normal”.

l'altra mirada: càncer

Educació sanitària

El comitè psicosocial de l’hospital es reuneix setmanalment. L’integren infermers, psicòlegs, oncòlegs, treballadors socials i psiquiatres que posen en comú els casos que s’estan tractant i consensuen l’estratègia per ajudar el malalt de la millor manera possible. En el cas del departament d’infermeria les funcions són bàsicament d’educació sanitària: “Els expliquem molt bé tot el que els està passant, el que els passarà i què poden fer per trobar-se millor”, explica Rodríguez. “La nostra obligació és donar informació, i coneixent primer el pacient sabràs millor com vol rebre aquesta informació, què vol saber, i amb això anem avançant segons necessiti”.

L’entorn del malalt

Tractar la preocupació i la por també és un element important en l’abordatge de la malaltia. “De fet, el càncer afecta el pacient físicament, però també emocionalment, socialment, econòmicament i de moltes maneres. En l’àmbit social, gent que està treballant que de cop i volta ha de deixar de treballar, per tant té menys recursos perquè les baixes no es paguen igual. Hi ha trencaments de parella perquè la persona del costat no pot assumir aquests moments tan difícils. Sovint s’ajunten més complicacions del que ja comporta una malaltia que pot ser mortal”. Rodríguez agraeix que molts pacients quan es recuperen passen a saludar els metges i infermers per dir-los que es troben bé i que es recorden del temps que van haver de passar amb ells: “Això és molt maco”.