Ha format part de la nostra vida quotidiana durant 133 anys, però aviat anirà a parar al calaix dels records. Un dels arguments de la normativa europea és l'estalvi energètic, que també es tradueix a la factura de la llum: es calcula que cada català estalviarà 25 euros l'any. JOAQUÍM MARFÀ, Institut Català de l'Energia "Com a molt, el 5% de l'energia que s'utilitza serveix per fer llum. El 95% serveix per escalfar. Una bombeta normal durava un any, dos anys. Una bombeta fluorescent compacta en pot durar uns 6 o 8. I els leds, 10 anys." L'altra cara de la moneda són les fàbriques de làmpades d'incandescència, que han anat tancant. A Europa en queden poques i una és a l'àrea metropolitana. Fa més de 50 anys que funciona i ara ha hagut de destinar gran part de la producció al nord d'Àfrica. En canvi, la fabricació de LED, el successor de la bombeta d'Edison, es concentra en el 95% a la Xina. Segons els petits productors, el canvi normatiu beneficia les multinacionals del sector. JAUME SALLA, director de producció de LAES "Han vist que hi havia unes làmpades que tenien un marge de benefici molt petit, perquè són molt barates les làmpares d'incandescència, i han buscat un valor afegit més gran amb els productes que venen. Amb la qual cosa les multinacionals, jo crec que aquí també han jugat un paper molt important amb què això es vagi introduint i es deixi de fabricar." Tot i que el cost del reciclatge és molt alt. De moment, els comerços que tenen bombetes incandescents en estoc en poden continuar venent fins que se'ls acabin els exemplars. Però ben aviat, l'invent d'Edison s'apagarà.
A l’altra banda, hi ha les poques fàbriques on encara es fabriquen les bombetes incandescents. Una de les poques que queden a Europa és l’empresa familiar LAES ( Lámparas Especiales S.L) , fundada l’any 1959 i amb seu a Rubí. Actualment, encara fabrica làmpades incandescents, que ven al nord d’Àfrica i als països àrabs.
Tot i que aparentment la bombeta sembla un producte senzill, el procés de fabricació és molt complex i requereix formació i les màquines adequades. Els materials essencials són vidre, niquel, filament de tungstè, fòsfor i rosca.
Apunt històric
La primera successora de la làmpada incandescent, inventada per Thomas Edison l’any 1879, és la bombeta halògena: fabricada amb els mateixos materials que l’incandescent però afegint-hi gas. Cap de les dues no incorporen components electrònics, uns elements que sí que té la CFL – l’anomenada làmpada fluorescent compacta, que també porta mercuri – i el LED o diode emissor de llum.
Un exemple de la deslocalització
Aquest salt tecnològic significa que, en el cas dels LED, per tant, la fabricació requereix components d’electrònica que, en la seva majoria, estan en mans de les tres grans multinacionals del sector que tallen el bacallà: l’holandesa Philipps, l’alemanya OSRAM i l’estadounidenca General Electric. Aquestes empreses controlen bona part del mercat i centralitzen el 95% de la producció en els països asiàtics.
