Promoure dietes saludables, sobretot entre els infants, plantejar l’alimentació sostenible com una eina econòmica per al petit comerç i remarcar el seu paper en la lluita contra el canvi climàtic. Són els tres eixos en què es basa la candidatura de Barcelona per convertir-se en Capital Mundial per a l’Alimentació Sostenible el 2021. Serà una cimera internacional que sorgeix arran del Pacte de Milà, que van signar més d’un centenar de ciutats d’arreu del món el 2015, entre les quals Barcelona, amb el compromís de desenvolupar models agroalimentaris sostenibles justos i sans.
El nomenament de Barcelona s’ha fet en el marc de la trobada que totes les ciutats que van signar el pacte estan fent a Montpeller. El Pacte de Milà és un acord internacional que rep el suport de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura i el signen 200 ciutats. En els propers dos anys Barcelona continuarà preparant la candidatura: es treballaran projectes innovadors amb l’Institut Municipal de Mercats i Mercabarna, es reforçarà la xarxa de 400 horts urbans i se’n promourà el coneixement entre la ciutadania, i també es buscarà elaborar polítiques alimentàries que tinguin un abast metropolità.
L’obesitat infantil
Hi ha algunes dades que evidencien la necessitat de treballar a fons per promoure hàbits d’alimentació saludable. Per exemple, a Barcelona entre un 15 i un 16 % de la població adolescent va a classe sense haver esmorzat. I un 10 % de la població infantil té obesitat. La xifra varia notablement en funció del districte: a Ciutat Vella la incidència és del 18, 5 % i a Sarrià – Sant Gervasi, del 5, 6 %. Segons dades de l’Òmnibus Municipal de 2018, un 91, 5 % de la població té en compte la proximitat del producte; un 55, 5 %, si és de venda directa de pagès, i un 54, 2 % si és ecològic.
Candidatura de Barcelona
La regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, ha volgut remarcar el pes que l’alimentació té en la salut i en la incidència de patologies com “l’obesitat, la diabetis o les malalties cardiovasculars”. Segons Tarafa, la producció d’aliments també “té un gran pes en l’efecte d’hivernacle. En una situació d’emergència climàtica, fer front a la política alimentaria amb una mirada sostenible és important”, ha afegit.
El comissionat d’Economia Social i Política Alimentària Álvaro Porro també considera que la capitalitat donarà visibilitat a Barcelona, “que és un referent de polítiques innovadores socials i ambientals i, a més, és la capital de la dieta mediterrània”.
