El José María ha portat els darrers papers que li ha enviat Hisenda a l'advocada d'Arrels Fundació. Ara fa 11 anys, quan vivia al carrer, li van oferir diners a canvi del que li van dir que només seria signar papers. En realitat, però, el van convertir en l'administrador fictici d'una empresa. JOSÉ MARÍA, afectat "Me propusieron cobrar 50 o 150 euros a la semana pero había que firmar unos papeles, y que yo no tenía que ocuparme de nada. Y claro, estando pelado que no tenías un duro, te agarras a un clavo ardiendo." La situació es va allargar durant uns mesos, fins que va sospitar que l'estaven enganyant i va acudir a Arrels. Els responsables d'aquesta entitat asseguren que han detectat 12 casos semblants en els darrers dos anys. Sospiten, però, que n'hi ha molts més que encara no han sortit a la llum i per això han presentat una denúncia a la Fiscalia en què demanen que s'investigui. Segons diuen, les víctimes d'aquest tipus d'estafes són persones que, en el moment dels fets, es trobaven en situacions d'extrema vulnerabilitat. BEATRIZ FERNÁNDEZ, advocada d'Arrels Fundació "A canvi moltes vegades de res o d'un cafè, un entrepà o una nit en un pensió, això és el que els proposaven a canvi, els proposaven formar part d'un negoci i ells havien de signar algun document." Asseguren que en la majoria de casos ni tan sols són conscients de què han signat, sobretot perquè l'engany acostuma a tardar anys a destapar-se. Molts se n'adonen quan remunten la situació i aconsegueixen tenir un domicili fix. És llavors quan reben citacions judicials o reclamacions de la Seguretat Social i Hisenda. També n'hi ha que, en tramitar una prestació social, s'han trobat que no hi podien accedir perquè tenien suposats deutes pendents amb l'Administració.
Els responsables d’Arrels Fundació sospiten que darrere tots aquests casos hi ha una trama que utilitza persones vulnerables per cometre estafes. Segons diuen, escullen persones que es troben en situacions d’extrema vulnerabilitat i els ofereixen diners, menjar o allotjament temporal en alguna pensió a canvi del que, suposadament, és només signar uns papers. D’aquesta manera, els converteixen en administradors d’empreses que contreuen grans deutes.
El gruix de casos que han detectat des d’Arrels Fundació daten de fa entre cinc i 10 anys, cosa que fa molt difícil que la víctima de l’estafa recordi exactament els documents que va signar i les circumstàncies en què ho va fer. En molts casos, diuen, el cas es destapa quan aquestes persones aconsegueixen tenir un domicili fix perquè, amb una adreça coneguda, se’ls poden enviar les reclamacions pendents. En aquest moment, poden començar a rebre les peticions de la Seguretat Social o Hisenda, i fins i tot citacions judicials. En altres casos, diuen els responsables d’Arrels, han pogut detectar el cas perquè, en tramitar una prestació social, constava que tenien deutes pendents amb l’Administració.
