ArrelsFundació
ha decidit que es personarà com a acusació popular en el cas de les morts violentes de tres persones sense sostre, que es van produir a l’Eixample durant l’estat d’alarma pel coronavirus. La investigació del cas continua en marxa i l’home detingut acusat dels fets està complint presó preventiva a la unitat psiquiàtrica de Brians 1. L’advocada d’Arrels, Bea Fernández, explica que volen presentar-s’hi per donar “visibilitat” al col·lectiu perquè “tot el que els passa passa desapercebut”.
“Reclamem que quan algú agredeix al carrer agredeix la persona, però també envia un missatge molt més ampli de discriminació a un col·lectiu”, afirma Fernández, que ha tornat a reclamar que el Codi penal inclogui el supòsit d’aporofòbia per poder apreciar odi en les agressions a persones sense llar.
El Codi penal no preveu encara l’aporofòbia
Malgrat que el Senat va aprovar una proposició de llei per incloure l’aporofòbia en el Codi penal, la votació al Congrés dels Diputats encara està pendent i per tant no està previst aquest supòsit com a agreujant, com passa amb les agressions per motius racistes, d’orientació sexual o de discapacitat, per exemple.
Tant la Arrels Fundació com el Centre d’Acollida Assís reclamen que s’inclogui aquest motiu per “visibilitzar i donar més eines al món judicial”, diu el director d’Assís, Jesús Ruiz. Fernández, des d’Arrels, insisteix que també és important perquè les víctimes denunciïn més. “No hi ha dades [del fenomen] no perquè no es produeixin fets, sinó perquè el col·lectiu no té consciència de víctima i no es reconeixen [les agressions que pateixen] com a delictes d’odi”.
El 20 % de les morts de persones sense sostre són per agressions
Així, que no denunciïn no vol dir que no pateixin agressions. De fet, segons un informe de l’Observatori Hatento del 2015, el 47 % de les persones sense llar enquestades han patit un delicte d’odi i el 20 % de les morts de sensesostre a Espanya són per agressions al carrer.
Les dades oficials no mostren la problemàtica de la mateixa manera precisament perquè la llei no reconeix l’odi als pobres. Algunes institucions sí que recullen aquest tipus d’agressions, tot i que les dades encara són molt allunyades de les de les entitats socials. Per exemple, l’informe del Ministeri de l’Interior del 2018 mostra que només es va recollir una denúncia per aporofòbia a Barcelona.
