Aquest d'aquí és un dels 23 centres d'acolliment per a persones sense sostre que hi ha a la ciutat i que depenen de l'Ajuntament. En total, hi ha 900 persones a la ciutat que pernocten al carrer, moltes d'elles arriben d'altres municipis on no hi ha les infraestructures adequades per cobrir les seves necessitats. Un exemple és Sant Feliu de Llobregat, que no disposa d'equipaments per albergar aquestes persones. En aquest cas, se'ls ofereix cobrir una part del que costaria una pensió però molts no ho accepten i són derivats al centre d'acollida de Vilafranca del Penedès. Un cop hi arriben, s'hi poden estar un màxim de tres dies, però després se'ls facilita un bitllet de tren per anar a Barcelona o Tarragona, des d'on poden gaudir d'uns serveis socials més amplis. En aquest sentit, tècnics de l'Ajuntament de Barcelona afirmen que aquesta tendència ha existit sempre i des d'entitats com la fundació Arrels denuncien que falta voluntat política per repartir els recursos a tot el territori català i posar fi a la centralitat de Barcelona. FERRAN BUSQUETS, director d'Arrels Fundació "Tinc algun problema i vull anar al metge. El que no té sentit és que em diguin, ves a Barcelona i queda't a viure a Barcelona perquè et donin solució a aquesta malaltia. La proximitat és molt important, no vol dir que cada municipi es faci responsable però sí que grups de municipis haurien de posar-se d'acord per fer una atenció local." Una altra solució que proposen des de la fundació és destinar els pisos buits al lloguer social tant a l'àrea metropolitana com arreu de Catalunya.
L’Ajuntament ha hagut d’avançar 10 dies la posada en marxa de l’operació Fred, pensant especialment en les persones que dormen al carrer. El director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets, ha reclamat a BTV una associació de municipis de l’AMB per tal que es gestioni millor l’ajuda a les persones sense llar. Segons afirma, “sabem que a molta gent de fora de Barcelona se li diu que vingui a la ciutat per ser atesa. Aquests municipis no disposen dels recursos necessaris i és important que les persones que dormen al carrer tinguin una atenció local, de proximitat. Cal que cada àrea es faci responsable dels seus ciutadans”.
Límit de tres dies a Vilafranca
En el cas de municipis com Sant Feliu de Llobregat, com que no disposa d’equipaments per allotjar les persones sense llar, les sol·licituds que rep les deriva a Vilafranca del Penedès. Les persones que arriben al centre d’acollida de la capital de l’Alt Penedès, gestionat per Càritas, s’hi poden quedar un màxim de tres dies. Es preveu com un suport puntual per transeünts i, per això, la ciutat els ofereix després un bitllet de tren perquè es traslladin a Tarragona o a la capital catalana.
Més de 900 persones sense sostre
Segons el recompte de persones que viuen al carrer que va dur a terme Arrels Fundació el mes de març, hi ha 892 persones a Barcelona d’aquest col·lectiu. Busquets admet que es van deixar de comptabilitzar algunes àrees de la ciutat, i que per aquest motiu poden ser més. Justifica així la importància de la campanya “Un milió de gràcies“, que pretén facilitar 125 pisos. Apunta que, de moment, han recollit diners per pagar 40.000 nits d’allotjament. L’objectiu és arribar a les 45.000 nits.
Assegura també que és molt important per a aquestes persones no compartir pis perquè la convivència comporta problemes i més tractant-se d’individus amb dificultats socials. En aquest sentit també ha explicat que, des de la fundació, han calculat que el cost d’una nit d’allotjament i el seguiment social que s’ha de fer als sense sostre suposa 22 euros. El preu en un alberg social és, en canvi, el triple.
Una altra solució que proposen des de la fundació és destinar els pisos buits al lloguer social tant a l’àrea metropolitana com arreu de Catalunya.
