Als continents americà i asiàtic no és possible apadrinar una pertorbació o un anticicló, però a Europa sí. Els tifons asiàtics i els huracans americans reben el nom oficial que posa l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). En canvi, a Europa és la Universitat Lliure de Berlin (ULB) la que s’ocupa de gestionar el bateig de les pertorbacions o anticiclons que passen pel continent. Només cal gratar-se la butxaca. Hi ha, en tot cas, molta gent disposada a pagar entre 199 i 299 euros per posar el seu nom (o el de la mascota, o qualsevol que no sigui ofensiu ni vinculat a cap marca comercial) a alguna d’aquestes ciclogènesi, i, de fet, per a 2014 ja hi ha 105 noms registrats.
Europa posa nom a anticiclons i borrasques des de 1954 per tal de facilitar la informació entre serveis meteorològics de diferents països. És des de 2002 que es va obrir al públic la possibilitat de batejar les zones amb altes i baixes pressions atmosfèriques i es fa per treure’n una rendibilitat econòmica que permeti subvencionar els estudis, d’estudiants amb pocs recursos, de l’Institut de Meteorologia.
Els interessats a apadrinar alguna borrasca o anticicló europeu ho poden fer per Internet. S’ha d’omplir un formulari i pagar la quantitat convinguda. El motiu pel qual el preu de l’anticicló (299 €) és més car perquè es mantenen més dies i les borrasques (199 €) són més passatgeres. També cal tenir present que durant els anys imparells les borrasques tenen nom d’home i els anticiclons de dona, mentre que en anys parells és al revés. També que els noms es combinen per ordre alfabètic i que durant l’any és fan moltes voltes a l’abecedari per la gran quantitat d’anticiclons i pertorbacions que ens visiten. Es calcula que cada any hi ha entre 50 i 60 anticiclons i entre 130 i 150 pertorbacions.
La persona que apadrina una pertorbació o un anticicló rep un certificat que inclou la data de bateig, la història de com es va formar, com evoluciona i com es desfà, així com els mapes del temps on surt representat.
