L’Ana Tere Raventós ha rebut una de les Medalles d’Honor de Barcelona per la seva tasca a favor de la integració de les persones amb discapacitat intel·lectual. És la presidenta de la Fundació Boscana, una entitat familiar que van fundar els seus pares els anys 60 per donar una educació a la germana gran d’Ana Tere, que tenia discapacitat intel·lectual. Raventós considera que el guardó és un reconeixement als seus pares i també a tot l’equip de Boscana.

L’Ana Tere Raventós recollint el guardó el passat 1 de desembre de 2020

30 anys al capdavant de la Fundació Boscana

Segons l’Ana Tere Raventós, que ha liderat la Fundació Boscana durant tres dècades, l’aportació més gran de l’entitat ha estat “donar estabilitat a les famílies, donar-los la tranquil·litat de saber que les seves filles estan cuidades i que tenen la nostra prioritat. Algunes famílies m’han dit ‘tu saps com estic de tranquil·la sabent que la meva filla està a Boscana?’. Això és un orgull per a nosaltres”.

Un centre familiar en plena natura

L’entitat sempre ha estat molt familiar. La van iniciar els pares de l’Ana Tere, ella ho va seguir durant 30 anys, i ara, des d’en fa 9, la seva filla, l’Elena de Carandini ha agafat les regnes de la fundació i l’ha actualitzat amb canvis com ara la integració de nois al centre ocupacional i també a la residència a partir del mes que ve.

Quan la discapacitat intel·lectual era un tabú

La Fundació Boscana va començar com una escola per a nenes amb discapacitat intel·lectual i ara és una residència i un taller ocupacional amb una trentena d’usuaris. Els pares de l’Ana Tere Raventós van crear la fundació el 1961, quan la discapacitat intel·lectual era un gran tabú. “En aquell moment les persones amb discapacitat s’amagaven, no veies ningú que en tingués pel carrer. Podies veure un cec, un coix, un sord… però una persona amb discapacitat intel·lectual no la veies“, explica l’Ana Tere.

Els pares de l’Ana Tere Raventós, els impulsors de la Fundació Boscana

Els seus pares van fer recerca a l’estranger perquè a Espanya gairebé no hi havia cap centre d’aquest tipus, i van fundar Boscana basant-se en centres i sistemes d’educació del nord d’Europa. “Ho van copiar tot: els sistemes d’educació i formació, els passadissos i aules àmplies amb molta llum, les finestres grans i baixes perquè es pogués veure l’exterior en cadira de rodes”, explica Ana Tere Raventós que ha crescut, pràcticament, a Boscana, un dels primers centres d’educació especial femení d’Espanya, que van ubicar en un bosc perquè els usuaris s’hi sentissin més lliures.