L’amiant o asbest “és un cancerigen de primer nivell, equiparable amb el tabac. Ho va declarar l’OMS l’any 1977”. Amb aquesta premissa, Josep Tarrés, pneumòleg emèrit de l’Institut Català de la Salut (ICS), alerta en una entrevista a betevé que, tot i la prohibició del 2002 per seguir treballant i instal·lant amiant, hi ha milions de tones de fibrociment que suposen un perill per a la salut pública que, segons pronostica, “pot provocar una segona onada de càncers”.
-
Els efectes de l’amiant en la salut: càncer de pulmó, asbestosi i mesotelioma
Qui en pot patir els efectes?
Josep Tarrés ha explicat que, d’entrada, “emmalalteix qui el respira“. De fet, el pneumòleg emèrit de l’ICS apunta que “la via d’afectació acceptada de manera absoluta és la respiratòria”, i tot i que hi ha hagut algun cas amb manifestacions en altres parts de l’organisme, com el sistema digestiu, apunta que “no està absolutament demostrat”.
Josep Tarrés ha recordat que “l’any 1976 vam detectar el primer cas de càncer relacionat per l’amiant, a Cerdanyola del Vallès“, una de les dues poblacions -l’altra és Ripollet- en què l’empresa Uralita fabricava de material per a la construcció fet amb fibrociment. De fet, “a Cerdanyola i Ripollet estàvem habituats a veure persones malaltes [amb problemes respiratoris] i la majoria eren treballadors d’Uralita”, recorda.
De fet, les dades oficials confirmen que els primers afectats per l’amiant “van ser els estibadors del port”, recorda Tarrés, perquè a la primera meitat del Segle XX “bona part de les importacions d’amiant arribaven per mar”.
Què és el fibrociment?
El fibrociment és un compost que s’obté de la barreja de ciment amb un 10 % de fibres d’amiant que, principalment, s’usava per a fer cobertes, canonades o dipòsits. El pneumatòleg Josep Tarrès ha concretat que “a l’Estat s’han importat 2,6 milions de tones d’amiant pur, del qual, el 76 % es va dedicar a la fabricació del fibrociment”. Així, ha detallat, “si del fibrociment el 10 % és amiant, això suposa que a l’Estat hi ha 20 milions de tones de fibrociment“.
“El fibrociment té una vida útil de 35 anys“, ha puntualitzat. I quan se li acaba la vida útil “el ciment perd la seva capacitat cohesiva i les microfibres d’amiant comencen a alliberar-se amb el vent, la pluja o les pedregades“.
Quant amiant hi ha a Barcelona?
Segons ha confirmat Tarrés, a la ciutat no hi ha cap cens d’amiant, malgrat que l’Ajuntament ha iniciat ara l’elaboració d’un mapa sobre la presència d’amiant a la ciutat, que també obliga a retirar l’amiant quan concedeix una llicència d’obres. Amb tot, el pneumatòleg recorda que “hi ha una normativa del Consell d’Europa del 2013 que insta els Estats membres de la Unió Europea a desamiantar les ciutats abans del 2018“.
Així, ha recordat que “si bé hi va haver unanimitat dels Estats en l’aprovació de la norma, a Espanya no s’ha fet res“. Altres ciutats del la Unió, però, sí que tenen “un cens detallat d’afectats d’amiant, de persones exposades i d’edificis o espais contaminats des de fa 30 anys”, ha comparat.
Una prohibició tova
Des del 2002 existeix a l’Estat una prohibició sobre l’amiant, però afecta només a la importació i a l’ús d’aquest material. Segons ha lamentat el pneumòleg emèrit de l’ICS, però, aquesta mesura no concreta gaire més sobre l’amiant que és a l’entorn. La normativa afegeix, segons Tarrés “una frase demolidora, que concreta que l’amiant existent pot seguir col·locat fins acabar la vida útil“.
Josep Tarrés ha explicat que “el 1947 ja hi va haver països que van començar a legislar sobre l’ús de l’amiant”, i ha criticat que a Espanya, un cop detectats els primers casos de càncer relacionats amb l’amiant el 1976, “Uralita va exercir el seu poder sobre les institucions” per evitar la fi de l’ús d’aquest material, quan “tots ja sabíem que l’amiant era perillós”, ha afegit.
