L’amiant ha estat un material de construcció molt utilitzat per les fàbriques metal·lúrgiques catalanes durant els anys 60, 70, 80 i 90. El seu baix cost i la seva resistència elevada el feien un material idoni per a la construcció d’edificis, de vies de tren, de frens d’automòbils o d’escales mecàniques, entre d’altres. Tot i això, aquest mineral ha causat danys irreparables en la salut dels treballadors que l’han manipulat.

La inhalació de fibres d’amiant pot provocar alteracions i malalties molt greus, com l’asbestosi o càncer de pulmó. Les persones afectades són principalment els treballadors que han fet servir el material. Tot i això, també existeixen víctimes passives: familiars i veïns dels voltants de les fàbriques exposats a aquest material també estan desenvolupant aquestes patologies.

Ús de l’amiant a la fàbrica Macosa

L’any 1857 es va aixecar al barri del Poblenou la fàbrica Macosa, una de les empreses metal·lúrgiques més importants de Catalunya. L’amiant es va utilitzar com a material de construcció des dels anys 60 fins al 1994, quan la companyia va tancar. Miguel Moreno va ser un dels treballadors.

“Hi ha més de 30 companys que han mort per amiant, i ara hi ha més de deu malalts. Això només entre els que tenim contacte. En aquesta fàbrica hi han treballat més de 3.000 treballadors des dels anys 60 fins al 1994, quan es va tancar. Fa 20 anys que cada cop són més els companys que van emmalaltint.”

El Miguel també és membre de Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l’Amiant. Ara mateix no té cap símptoma, però s’ha de fer revisions mèdiques periòdiques per controlar el seu estat de salut. Ja han passat 24 anys des que va tancar la fàbrica, però tant ell com la resta de treballadors continuen en perill de desenvolupar malalties derivades de l’amiant. De fet, serà en els pròxims anys quan se’n diagnosticaran més casos.

Malalties de llarga latència

Un cop la persona inhala l’amiant, aquest va al pulmó i queda retingut allà. Perjudica contínuament l’òrgan fins que s’hi acaben desenvolupant malalties com el càncer. Les patologies, però, poden tardar anys a aparèixer. Malalties com l’asbestosi o la mesotelioma poden aparèixer després de 10, 20 o fins i tot 30 anys d’haver d’inhalat el mineral.

L’Hospital Vall d’Hebron és l’únic centre hospitalari de l’estat espanyol que fa proves per detectar nivells d’amiant als pulmons. Aquestes proves permeten als pacients saber si les patologies provenen de la inhalació de l’amiant i també tenir una prova mèdica per demanar una indemnització a l’empresa constructora.

Negligències de les empreses

L’amiant està prohibit a l’estat espanyol des de l’any 2002. Abans, n’estava permès l’ús, però amb condicions, tot i que moltes empreses ignoraven el reglament. Així ho afirma Marta Barrera, advocada del Col·lectiu Ronda especialitzada en defensa laboral dels treballadors afectats per malalties.

“L’exposició que estava permesa era molt mínima. Ni tan sols es mesurava l’exposició. No es donaven mascaretes, s’emportaven la roba a casa, no es feien reconeixements mèdics semestrals… estava prohibit escombrar en sec, es feia, no hi havia ventilació… no feien res. Tot això estava a la llei.”

Per això, l’advocada ha explicat que les empreses perden la gran majoria dels casos que es porten a judici.

El mapa de l’afectació

A la capital catalana hi ha hagut dos grans focus d’exposició a l’amiant, un a l’antiga empresa Macosa, al Poblenou, i també al Port. Més enllà de la ciutat, també es va treballar amb aquest mineral a Cerdanyola amb l’empresa Uralita, Castelledefels amb la fàbrica Rocalla, la Jurid Iberica del Prat de Llobregat, o l’Alstom a Santa Perpètua de Mogoda.

Amiant a Catalunya