Sempre ha estat un punt neuràlgic de protestes polítiques, socials o laborals. Però aquesta tardor ha començat especialment “calenta” a la plaça de Sant Jaume, fins i tot més que en el convuls 2017.  Entre el 25 de setembre (un cop acabades les festes de la Mercè) i el 8 d’octubre, s’hi ha convocat alguna mena de manifestació o acte públic més de la meitat dels dies. En el mateix període del 2017, n’hi va haver cinc dies, i el 2016, només tres. Les reivindicacions vinculades a la situació política catalana són el motiu principal.

Després de retirar-se per la festa major, l’Acampada per la Llibertat va instal·lar-se a la plaça breument abans que els Mossos d’Esquadra la desallotgessin. Els partidaris de la independència van tornar a ocupar-la per evitar que hi arribés la marxa del sindicat Jusapol, tot i que finalment no tenia el permís per fer-ho. Els aniversaris de l’1-O o del 3-O també han protagonitzat concentracions, o actes polítics com el de Ciutadans amb Albert Rivera al capdavant.

Un aforament acotat

Les característiques de la plaça de Sant Jaume tenen un avantatge (o desavantatge) per als convocants d’una protesta: és relativament fàcil qualificar-la d’èxit o no segons l’aspecte de la plaça. I és senzill també estimar un nombre aproximat de manifestants. La plaça té una superfície d’uns 2.900 metres quadrats i, per tant, l’aforament total es pot calcular en funció de la densitat d’assistents: amb dues persones per metre quadrat, hi hauria fins a 5.800 manifestants; amb un màxim de quatre, serien uns 11.600.