La por és un mecanisme de defensa, que posa les persones en alerta i pot ser útil per evitar riscos. Però estar constantment exposats a situacions excepcionals, dispositius de seguretat molt visibles i informacions sobre la catàstrofe pot generar angoixa, i això condueix a prendre decisions inadequades. Els professionals aconsellen aturar-se a pensar abans d'actuar. ANTONI BULBENA, catedràtic de psiquiatria i director de l'Institut de Neuropsiquiatria de l'Hospital del Mar "Si no anem massa ràpid declarem la guerra abans d'hora com alguns polítics o ens quedem aturats. Són exemples d'una reacció inadequada a la por." Els psiquiatres alerten que la por s'encomana ràpidament, i que les xarxes socials, que poden ser útils, també poden actuar com agent multiplicador quan es produeix una tragèdia. De fet, hi ha models matemàtics de propagació de notícies que permeten preveure la resposta als estímuls per part de la ciutadania. Els missatges alarmistes o les imatges repetitives generen ansietat en un 15 % de la població i afecten especialment col•lectius vulnerables, com ara les persones amb problemes de salut mental o els infants. En el cas dels nens, s'aconsella explicar-los els fets amb les seves paraules i no sobreexposar-los a la informació. ANA LOMBARD, terapeuta per la gestió de les emocions i l'estrès "A partir de 10 o 12 años más o menos pueden ver la televisión, no más de 2 minutos, pero cuidado: siempre con un adulto al lado para ver si la imagen no es demasiado fuerte." Els especialistes també recomanen mantenir les rutines, reflexionar sobre els fets i dipositar confiança en els cossos de seguretat, encarregats de prevenir situacions de risc. També és recomanable entendre que la solució no sempre està al nostre abast.

Segons els psicòlegs i psiquiatres, la por és un mecanisme de defensa, que posa les persones en alerta i pot ser útil per evitar riscos. Però estar constantment exposats a situacions excepcionals, dispositius de seguretat molt visibles i informacions sobre l’atemptat pot generar angoixa, i això condueix a prendre decisions inadequades. Els professionals aconsellen aturar-se a pensar abans d’actuar. Segons el catedràtic de psiquiatria i director de l’Institut de Neuropsiquiatria de l’Hospital del Mar, Antoni Bulbena, “tant les respostes de por com les respostes de superseguretat, és molt probable que siguin poc eficients.”

Els professionals de la salut mental alerten que la por s’encomana ràpidament. Les xarxes socials, que poden ser útils, també poden actuar com a agent multiplicador quan es produeix una tragèdia. Igualment, aconsellen no informar de forma excessiva sobre les falses alarmes ni donar detalls escabrosos en cas d’atemptat. A més, diuen, es podrien evitar situacions de por generalitzada seguint alguns models matemàtics de propagació de notícies, que permeten preveure la resposta als estímuls per part de la ciutadania.

Els missatges alarmistes o les imatges repetitives generen ansietat en un 15 % de la població i afecten especialment col·lectius vulnerables, com ara les persones amb problemes de salut mental o els infants. En el cas dels nens, s’aconsella explicar-los els fets amb les seves paraules i no sobreexposar-los a la informació. Segons la terapeuta per la gestió de les emocions i l’estrès Ana Lombard, els nens i nenes de menys de 10 anys no haurien de veure determinades imatges als mitjans de comunicació i, en cas de ser més grans, han de consumir poca informació al dia i fer-ho acompanyats d’un adult que pugui canviar de canal o donar-los explicacions en cas que es tracti de fets impactants.

Els especialistes també recomanen mantenir les rutines, reflexionar sobre els fets i dipositar confiança en els cossos de seguretat, encarregats de prevenir situacions de risc. També és recomanable no fer cas de certs missatges alarmistes que circulen a través dels telèfons mòbils i entendre que la prevenció del terrorisme no sempre és al nostre abast.