Si la previsió es compleix, el projecte d’acollida de refugiats de l’Ajuntament tindrà aquest any unes 40 places més. El programa Nausica, engegat el 2016, passarà de les 83 places disponibles a superar el centenar: n’hi haurà unes 120. Segons el consistori, aquest increment és possible perquè s’augmenta el pressupost del projecte amb 500.000 euros.
L’anunci s’ha fet aquest divendres al migdia, quan el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, ha presentat el balanç del programa del 2019. L’any passat 142 persones van participar en algun dels serveis que ofereix el Nausica. La majoria d’usuaris són homes (el 55 %), i també hi ha un pes important de menors d’edat: van ser el 26 %.
Feines temporals i precàries
L’Ajuntament assegura que el projecte té un “impacte positiu en l’autonomia” dels atesos, perquè, durant el 2019, 44 persones van aconseguir almenys un contracte laboral. Ara bé, reconeix que les feines estan marcades per l’alta temporalitat i precarietat. De fet, el 40 % de les persones que han treballat ho han fet un màxim de tres mesos.
A més, la bretxa de gènere també és present entre els usuaris del Nausica: els homes tenen més probabilitat de trobar feina, mentre que només el 32 % de les dones ho han aconseguit. D’altra banda, més de la meitat de les persones ateses (un 53 %) surten del programa entenent el català i, per primer cop, alguns el parlen i també l’escriuen.
El perfil dels usuaris del Nausica
El 84 % de les persones entren al programa com a sol·licitants d’asil i, a finals de l’any passat, una de cada cinc es va trobar en situació d’irregularitat sobrevinguda. Les nacionalitats més comunes són la d’Ucraïna (18 %), Hondures (12 %), el Pakistan (6 %), el Marroc (6 %) i Somàlia (5 %). Des del 2016, han passat pel Nausica 223 persones de 30 nacionalitats diferents.
Més implicació per part de l’Estat
El regidor Marc Serra ha afirmat que el Nausica no només constata que “Barcelona sap acollir, sinó que ho està fent”. Ara bé, considera que es pot fer millor i per això demana al govern espanyol ─que rep recursos de la Unió Europea─ més implicació. Critica que els mitjans no arriben als ajuntaments, i també que el programa d’acollida estatal deixa fora molts sol·licitants d’asil.
