Viure a la Chalmeta, el primer edifici d’habitatge cooperatiu de la Marina del Prat Vermell, inaugurat oficialment aquest cap de setmana, és com fer-ho en un petit poble però dins de la gran ciutat. És el que afirmen la majoria dels impulsors i inquilins de l’edifici, al qual betevé ha accedit, també a les zones comuns del bloc.

La Tomoko Sakamoto, al seu habitatge de la Chalmeta

Marcat per espais diàfans, molta lluminositat i accés a les galeries i als espais comuns, el pis d’en David i la Tomoko és l’exemple d’un espai comunitari, ecològic i d’estalvi energètic. Tal com explica la Tomoko, “tenim un sistema de calefacció molt ecològic i, gràcies a la insolació i a l’ús de pellets, posem la calefacció molt poc“. A l’estiu, les galeries de pas ajuden a mantenir els espais ventilats.

Vida de poble en plena ciutat

Després de cinc anys de treballs, uns 70 veïns s’hi van instal·lar a l’octubre i tot just acaben de posar en marxa els diversos espais comuns, com la bugaderia, la cuina i els terrats, on els infants del bloc comparteixen jocs com si fossin a la plaça del poble. I els adults, vermuts, música i reunions de coordinació.

El terrat. un dels espais comuns amb més vida

La vida comunitària i la relació amb l’entorn tenen molta importància en el model d’habitatge cooperatiu. En David Lorente, membre de la cooperativa Llar Jove i un dels impulsors del projecte, explica que les decisions de molts temes relacionats amb la vida al bloc es decideixen en reunions comunitàries, “des de com organitzar el verd de l’edifici o temes de manteniment”.

La bugaderia és un dels espais comuns de la Chalmeta

En Guillem López explica que “sortir un diumenge al matí al pati i estar amb la gent que estan tocant la guitarra i poder compartir un vermut no ho teniem abans i és impagable”. Això, afegeix, ajuda a fer més família i a crear una mica més de xarxa. En la mateixa línia, la Teresa Herrera, veïna del barri de la Marina del Prat Vermell de tota la vida, explica que “és un edifici on ens coneixem tots” . És una de les persones que s’ha sumat a aquest projecte comunitari.

Altres veïns, com l’Antje Morawetz, expliquen que la comunitat fa més fàcil afrontar determinades situacions i compartir amb el barri. De fet, als baixos de la Chalmeta ja s‘hi han instal·lat una cooperativa de consum, un espai de cotreball i un altre de cures i fisioteràpia.

Un dels espais de treball compartit de la Chalmeta

La cooperativa Llar Jove tindrà la propietat d’ús del sòl municipal on ha construït l’edifici durant 75 anys, prorrogables a 90.

Ja hi ha 85 pisos de cohabitatge en sòl municipal funcionant a Barcelona

Amb la Chalmeta ja hi ha quatre edificis de cohabitatge en sòl municipal funcionant a la ciutat, amb un total de 85 pisos. El primer va ser el bloc la Borda a Can Batlló, amb 28 habitatges. L’han seguit el que hi ha al carrer de la Princesa, a Ciutat Vella, i la Balma, al Poblenou, cadascun amb una vintena d’habitatges.

Aviat s’hi afegiran dues promocions: l’edifici de la Xarxaire, a la Barceloneta, i l’edifici Cirerers, a Nou Barris. Els veïns d’aquest darrer bloc, que estan a punt d’entrar-hi a viure, n’han pogut ja visitar els 29 pisos disponibles en una jornada de portes obertes. També s’han adjudicat dues promocions més, una a Sant Andreu i una altra a Sarrià.

D’altra banda, els propers anys es construiran també sis edificis de cohabitatge amb un total de 144 pisos destinats a gent gran i a persones amb discapacitats intel·lectuals. Dos d’ells es construiran a Sant-Gervasi i els altres tres a Gràcia, Sants-Montjuïc i Sant Martí. L’altra promoció serà una rehabilitació i es farà al carrer de Rosend Arús, al barri d’Hostafrancs.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a