Marta Torrecillas a l'escola Pau Claris l'1-O

El judici per les amenaces a la xarxes socials a Marta Torrecillas després del referèndum de l’1-O comença aquest dilluns a l’Audiència de Barcelona. Són quatre les persones acusades que finalment seran jutjades, ja que no hi ha hagut cap acord amb les parts abans de l’inici de la vista. Tot i que una de les defenses va presentar un recurs, l’Audiència Provincial de Barcelona el va desestimar i ara els fets arriben a judici.

Els quatre homes que seuran al banc dels acusats van enviar missatges amenaçadors, vexatoris i masclistes a la víctima. Els fets es van produir després que Torrecillas, que va patir les càrregues policials l’1-O a l’Institut Pau Claris, denunciés l’actuació policial desproporcionada. La fiscalia sol·licita per tres d’ells un any i nou mesos de presó per als acusats pel delicte d’odi amb l’agreujant ideològic i una multa de 3.000 euros. L’acusació particular eleva la petició de la pena a tres anys per a cadascun d’ells. Al quart home, se li atribueix un delicte lleu d’amenaces i li demanen una multa de tres mesos i 900 euros d’indemnització.

Assetjament al mòbil

Els fets es remunten als dies posteriors a l’1 d’octubre del 2017. Torrecillas va explicar als mitjans l’agressió policial que havia patit i els acusats, suposadament, van publicar les seves dades personals. Segons explica la víctima, això es va traduir en una allau de missatges de tot tipus al seu mòbil per WhatsApp i per SMS. En va rebre més de 8.500 i unes 300 trucades, fins que es va canviar de número de telèfon.

Segons el ministeri fiscal, el 4 d’octubre del 2017, els acusats van aconseguir el telèfon mòbil de la víctima i la van agregar a un grup de WatsApp que duia el nom Arriba España hija puta. A partir d’aquí van començar a enviar missatges per “ofendre-la i humiliar-la”. En alguns dels textos, s’hi pot llegir, per exemple: “¿Como tienes los deditos?”, “¿Y las tetas esas feas y pequeñas?” o “Siempre serás española”.