L’Adelaida Torres té 105 anys i quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola va decidir seguir el seu promès i anar-se’n al front, on va treballar com a infermera. “Als ferits també els cuidava els sentiments perquè es trobaven sols i abandonats, tenien una pena molt gran i jo procurava consolar-los tot el que podia”, recorda. El relat de les seves experiències durant la guerra ha estat l’eix central de l’homenatge que se li ha fet a la residència del barri de la Marina de Port, on viu ara. També ha explicat que el seu promès va morir al front de Madrid durant el conflicte. Com que el van enterrar allà, va decidir anar personalment a recuperar el seu cos i allà va poder viure la fi del conflicte i la desfilada de la victòria, que la va impressionar molt.
L’arribada a Barcelona
Un cop va enterrar el seu promès, l’Adelaida Torres va decidir que no volia tornar a viure al seu poble natal, Navàs, i va instal·lar-se a Barcelona. Un cop arribada a la capital, es va dirigir a l’Hospital Clínic i explica que, després de relatar l’àmplia experiència com a infermera durant la guerra, li van assegurar un lloc de treball. Va entrar-hi primer com a auxiliar d’infermeria i paral·lelament es va posar a estudiar per tenir la titulació d’infermera i la de llevadora.
105 anys amb lucidesa
L’Adelaida Torres va celebrar el 105 aniversari aquest estiu però aquesta setmana amics i familiars li han volgut fer un homenatge. La seva neboda, Àngels Comelles, ha destacat que té un record dels anys de la guerra molt vívids “perquè els ha viscut en una edat on tot és molt més intens”. En l’homenatge també hi han participat representants del Districte Municipal de Sants-Montjuïc, que li han fet entrega d’una placa.
