La Lali Escolà mira la peixera que té al menjador de casa amb nostàlgia, però també amb satisfacció. És l’obsequi que li va fer al Prasanna, un jove de Sri Lanka que va abandonar el seu país quan era un adolescent per venir sol a Barcelona. El va acollir durant sis mesos al seu pis de Sants, una experiència que, afirma la Lali, tornaria a repetir. “Serà realment una bona persona? Jo en sabré prou? És qüestió de no fer-te gaire aquestes preguntes. Un petit esforç teu repercuteix moltíssim en l’altre“, explica.
Ella és una de les voluntàries que el 2018 va participar en el projecte Acull de l’associació Punt de Referència. El programa busca sis famílies per acollir migrants extutelats per la Generalitat i que no tenen familiars a prop. L’objectiu és trobar-los algú que els ajudi a créixer en un lloc que no és el seu. “Permet que […] aprenguin més ràpid la llengua, la cultura, els costums… i s’entrenin la seva autonomia”, afirma Rita Grané, directora de l’entitat. Assegura que fer 18 anys és, sovint, una etapa dura que molts joves han d’afrontar sols després de sortir del sistema de protecció de menors.
Perquè més enllà de compartir sostre, s’ha de conviure. La Lali relata que, a banda de coneixe’s i fer activitats junts, amb el Prasanna es distribuïen les tasques de la casa, com ara netejar la cuina o el lavabo. I tot plegat no només es positiu per a l’acollit. Ella, per exemple, ha conegut la gastronomia de Sri Lanka i, fins i tot, ha après una nova llengua: el tàmil. Confia que, encara que algun dia ell ja no vingui a cuidar-se de la peixera, no perdin el contacte.
