L’artista Ouka Leele ha passat per Barcelona coincidint amb el llançament del número 39 de ‘La Maleta de Portbou’. Aquesta edició de la revista inclou una galeria amb imatges d’obres que s’han pogut veure a la Fundació Foto Colectania en el marc de l’exposició “La Movida. Crònica d’una agitació”. És en aquest espai que ‘Retrats’ recull el testimoni d’Ouka Leele, nom artístic de Bárbara Allende, en què comparteix la seva visió de la Movida i valora la seva evolució personal i artística.
Vull arribar a tenir el cabell blanc però perquè aquest cabell blanc signifiqui saviesa. I ser una mica xamana.
Nascuda a Madrid el 1957, Bárbara Allende va créixer en un ambient intel·lectual. El seu pare era arquitecte; el seu avi, pintor i fotògraf. Per banda materna, és neboda del desaparegut poeta Jaime Gil de Biedma. Recorda com, des de molt petita, visitava el Museu del Prado, on “es quedava gairebé amb ganes de plorar, sobretot veient les teles d’El Greco” i que a casa seva, com a nena, rebia “molts elogis i ‘carinyo'” quan dibuixava o s’expressava artísticament. Un entorn favorable a la creació que va contribuir a fer-li concebre la pintura com a “un intercanvi amorós“.
Ouka Leele i Barcelona
Després de nombroses visites a la ciutat, Bárbara Allende es va instal·lar a Barcelona l’any 1978. Va arribar a la ciutat només amb una càmera i una ampliadora que li havia deixat el seu pare. Però és a Barcelona on va començar a trobar les primeres feines, en revistes com ‘Playboy’ o ‘Penthouse’, on “hi havia directors creatius molt lliures” que li van oferir espai per publicar amb plena confiança creativa.
Barcelona era un sinònim de llibertat, de sobte creuaves una frontera a l’exterior, a un altre món que era més colorit, més viu, més lliure.
És també a Barcelona on Bárbara Allende va començar a fer les primeres fotografies de la sèrie ‘Peluquería’. Gràcies al director del Centre Internacional de Fotografia Barcelona i de la galeria Spectrum Canon, Albert Guspi, les va exposar per primera vegada. Unes obres que anuncien el seu estil inconfusible, el de la fusió entre fotografia i pintura, amb imatges capturades en blanc i negre i acolorides amb aquarel·la.
La Movida
De tornada a Madrid, Ouka Leele va entrar en contacte amb artistes de diferents disciplines que van esdevenir exponents del que es va coneixèr posteriorment com la Movida. L’artista reflexiona sobre els motius que van fer possible una explosió creativa d’aquelles característiques. “Som fills d’una generació que ha viscut una guerra” que seguia molt present davant la qual s’aixecaven com a “joves, plens d’energia i de ganes”. Per això, conclou amb la perspectiva dels anys, l’art era la nostra medicina antitraumes dels nostres pares“.
La paraula que més defineix la Movida és la llibertat. Això ha estat des de sempre a la meva vida i ha estat com una espècie de timó.
D’aquest recanvi generacional que aposta per un món diferent, explica, neix “l’acceptació, la solidaritat, el tot val” de manera que eren “diversitat total”. Per això, la Movida “és un moviment artísticament parlant que no té una unitat”.
Al llarg dels anys, Ouka Leele ha anat consolidant una trajectòria en què ha explorat diversos camps, com el cinema o el disseny de joies, i ha estat reconeguda, entre d’altres, amb el Premi Nacional de Fotografia 2005.
Era una època en què el feminisme, la llibertat sexual… tantes coses! es donaven per fetes…
