“Som en el bon camí”, afirma convençut Colomina. Ell ho va tenir clar quan l’associació de veïns es va reunir, per primera vegada en tot aquest procés, amb el conseller de Justícia, Carles Mundó, i ell mateix els va dir que aquest trasllat el considerava “prioritari”. Per Colomina els terminis no són el més important “sinó que sigui de veritat” el trasllat de la presó, i qualifica de “raonable” un període d’entre dos i tres anys.

Tot i la satisfacció per l’acord, Colomina reconeix que el serial del trasllat de la Model ha suposat un fre per al desenvolupament del barri. “Fa 10 anys”, explica, “quan jo era botiguer ja els deia a la resta que ‘la presó se’n va’. M’he jubilat com a botiguer i no ho he vist, però com a veí ho veuré segur”, sentencia. El president de l’associació de veïns recorda que l’espai que s’alliberi amb el trasllat de la presó ha de servir per ubicar-hi equipaments importantíssims per al barri, com un casal de gent jove i un de gent gran, una residència, una escola o un poliesportiu, a banda de 12.000 m2 de zona verda.

Optimisme també a la Trinitat Vella

Des de l’AV Trinitat Vella també creuen que aquesta vegada són molt a prop de veure com es rehabilita una zona que, segons la presidenta de l’associació, Manoli Martínez, divideix el barri. Tot i l’optimisme, Martínez reconeix que encara hauran d’esperar un mínim de dos o tres anys. Explica que ara “es començarà un full de ruta que és pel que hem lluitat sempre”, i lamenta que la redacció del projecte no es comencés abans per poder accelerar el temps d’espera.

Per a la zona del voltant del centre penitenciari de la Trinitat Vella fa anys que hi ha un projecte obert que, i tot i que és compatible amb l’anunci d’aquest dimarts de l’Ajuntament, pot patir modificacions. La prioritat és donar per fi una solució als veïns que viuen en uns edificis en mal estat al darrere de la presó. Està previst que s’utilitzin els espais ja enderrocats del centre penitenciari, on ara hi ha provisionalment jocs infantils, una pista de bàsquet i un aparcament, per aixecar uns edificis que en part acollirien els veïns de l’edifici malmès.

L’objectiu de l’Ajuntament és construir, de moment, 265 habitatges nous, 110 dels quals es farien servir per a les reubicacions. Amb la venda per part de la Generalitat del terreny que tenia en propietat del centre penitenciari, l’Ajuntament disposarà del total dels 22.000 metres quadrats que ocupa, i encara no hi ha calendari per a l’enderroc de la presó. La Generalitat podrà fer servir les instal·lacions fins que acabi el trasllat del servei a la Zona Franca.