Una cadena humana de 400 km i milers de participants

Un rellotge humà d'allò més dalinià indicava, a Figueres, el compte enrere fins a les 17 i 14 minuts. Just en aquest moment, el campanar de la Seu Vella de Lleida ha repicat amb força per donar el tret de sortida a la Via Catalana. La cadena humana ja era una realitat. Més d'un milió sis-centes mil persones, segons el Departament d'Interior, han traçat 400 quilòmetres de mans unides i punys alçats de cap a cap del país: des del Pertús fins a Alcanar. La via ha agafat forma de serp o d'onada i en alguns punts, especialment a Barcelona, el gruix de gent ha estat tan gran que, més que una cadena, ha semblat una concentració. Crits d'independència i Catalunya ha quedat tenyida de samarretes grogues. Al llarg de la jornada s'han celebrat actes als 86 municipis pels quals ha passat la via. Per un dia, el protagonisme de la carretera N-340 no se l'han endut els cotxes sinó els gegants, els dracs i els balls de bastons. A l'Arc de Berà s'hi han aplegat mitja dotzena de colles castelleres i la N-II ha lluït una senyera immensa. Arenys de Mar ha tingut un record per al centenari del naixement de Salvador Espriu i a Girona s'hi ha pogut veure un espectacle de dansa vertical. La Via Catalana també ens deixa aquesta imatge: la costa catalana resseguida i encadenada. Més Via: cadena de Camprodon, Vilafranca, Molins de Rei, Mataró i Esplugues. Per arribar fins aquí, però, la majoria dels participants s'han hagut de llevar ben d'hora. Des de bon matí, més de 1.500 autocars d'arreu de país han anat distribuint els participants de la cadena pels 722 trams. En l'organització de la Via Catalana hi han participat 30.000 voluntaris i uns 800 fotògrafs que penjaran la instantània a Internet per reconstruir la cadena. Amb aquesta gentada, trobar-s'hi no serà feina fàcil.