Tres mesos després, el Tribunal Constitucional ha pres partit sobre el recurs que va presentar el govern de Mariano Rajoy contra la candidatura de Carles Puigdemont a president de la Generalitat. En el primer moment els jutges es van limitar a dictar unes mesures cautelars, però finalment han admès a tràmit el recurs, per tant, d’entrada, la candidatura resta suspesa, mentre n’estudien el fons.

Els magistrats de l’alt tribunal han decidit admetre a tràmit la impugnació del Govern espanyol contra la possible investidura de Carles Puigdemont. La Moncloa va presentar el recurs el 26 de gener, i l’endemà el TC va evitar decantar-se sobre si l’admetia a tràmit. Sí que va establir unes mesures cautelars, que incloïen permetre la investidura només si es feia de forma presencial, amb una autorització prèvia del jutge perquè Puigdemont assistís al ple.

Aquell ple d’investidura convocat per al 30 de gener va acabar ajornat, després que Roger Torrent considerés que no es donaven les garanties necessàries. Ara, amb l’admissió a tràmit per part del Constitucional, la candidatura de Puigdemont queda automàticament suspesa.

El TC avisa de conseqüències penals

El Tribunal Constitucional ha notificat la decisió a les parts i alhora els avisa de les possibles conseqüències penals que podria tenir desobeir els magistrats: una advertència directa als membres de la Mesa. Això posa més difícil tirar endavant el pla que preparava Junts per Catalunya per tornar a intentar investir Puigdemont. L’estratègia incloïa aprovar la reforma de la llei de presidència per permetre una investidura a distància.

Aquest mateix dijous ha transcendit que els diputats de JxC presos a Madrid havien traslladat a Puigdemont la necessitat de formar un govern i evitar eleccions. Caldrà veure si el bloc sobiranista insisteix en la via Puigdemont o bé comença a perfilar un pla D.

El Consell de Garanties Estatutàries no avala la reforma de la llei de Presidència

En un dictamen sol·licitat per Cs i PSC, els membres del Consell de Garanties Estatutàries han dictaminat que la reforma de la Llei de Presidència de la Generalitat que preveu la possibilitat d’investir a distància un president vulnera el reglament de la cambra, l’Estatut i la Constitució.