Per Jordi Hereu, el projecte de l'hotel s'estava desenvolupant amb "absoluta normalitat" fins que va esclatar l'escàndol del saqueig del Palau, l'estiu de 2009. Fins aleshores, ha dit que havia seguit la tramitació com a alcalde, sense un coneixement detallat. Però hi va donar suport perquè era un projecte vinculat i impulsat pel Palau. També pensava que la institució cultural era la propietària dels solars on s'havia d'edificar l'hotel, però ha tret importància a aquest detall. FISCAL: ¿Usted supo en algún momento durante la tramitación, y antes de la aprobación inicial, que en la gerencia de Urbanismo se sabía que las fincas habían sido trasmitidas, las 3 fincas donde tenía que hacerse el hotel, habían sido transmitidas a la empresa Olivia Hotels? JORDI HEREU: No, no, en absoluto. También es verdad que esto es irrelevante, pero no lo sabía. Hereu ha reconegut que en una fase inicial de la tramitació, Millet li va escriure per demanar-li que fes el seguiment del projecte. Tot i això, ha negat haver rebut pressions. En això ha coincidit amb l'actual alcalde, Xavier Trias, que ha admès que era amic de Millet i sopava a casa seva un cop l'any. Tot i això, ha explicat que va votar a favor del projecte quan era cap de l'oposició perquè li semblava "bo que el Palau tingués un hotel adjacent". XAVIER TRIAS "La verdad es que yo creía que era un hotel del Palau de la Música." "Siempre intentamos ayudar al Palau de la Música. Creo que es una obligación que tiene todo ciudadano de Cataluña." Trias ha explicat que va estar d'acord amb la proposta de Millet i Montull des del primer moment quan li van presentar en una reunió. Només els va demanar que el projecte mantingués la façana de l'edifici actual i que no es construís un pàrquing subterrani.
Xavier Trias, que era cap de l’oposició quan es tramitava el projecte, ha dit, de fet, que pensava que “l’hotel era del Palau”. En una reunió amb Millet i Montull, ha afirmat que els va posar dues condicions perquè el seu grup hi donés el vistiplau: que es respectés la façana de l’edifici actual i que no s’hi construís un pàrquing soterrat”. Trias ha reconegut que mantenia una relació d’amistat amb Millet i que la intenció era ajudar la institució, “una obligació que té tot ciutadà de Catalunya”.
Jordi Hereu ha explicat que no tenia un coneixement detallat del projecte per la seva ocupació com a alcalde. Però pensava que s’estava desenvolupant amb “absoluta normalitat” i hi va donar suport perquè l’hotel estava impulsat pel Palau de la Música.
L’acusació també vol saber més detalls de la comissió municipal que el setembre de 2008 va aprovar inicialment la modificació puntual del PGM per recatalogar les finques on s’havia de fer l’hotel i permetre’n l’enderroc. Posteriorment, el projecte arquitectònic va passar per la Comissió de Patrimoni Cultural de la Generalitat, que no el va acceptar, i això va obligar a modificar-lo. El 2009 es va tornar a votar la modificació del PGM en la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament i tots els grups, excepte ERC, s’hi van mostrar partidaris. En principi, els polítics que van intervenir en la votació desconeixien que la Fundació del Palau de la Música ja no era propietària de les finques i que havien passat a mans de l’empresa Olivia Hotels. Però la fiscalia pensa que Ramon Garcia-Bragado i la resta de processats de l’antiga cúpula d’Urbanisme del consistori sí que ho sabien. Ells ho han negat, tant quan se’ls va imputar com després, durant la celebració de la vista. El setembre passat, el TSJC va resoldre invalidar l’acord que permetia tirar a terra un edifici i ensorrar els altres dos mantenint-ne només les façanes. Amb anterioritat, la Comissió d’Urbanisme ja havia decidit suspendre el projecte en detectar-hi irregularitats.
Patrimoni també veia amb bons ulls l’operació
Aquest dimarts, l’exdirectora general de Patrimoni de la Generalitat, Immaculada Turú, ha negat que hagués rebut pressions de Fèlix Millet per accelerar la tramitació del projecte. Turú, que ha declarat com a testimoni, ha explicat que l’operació encaixava en els interessos del Departament d’Economia i per això va acceptar el conveni entre la Fundació del Palau i la Generalitat que li va oferir Jordi Montull. El document proposava tramitar un canvi d’usos dels solars on es volia construir l’hotel, per aconseguir-ne la qualificació de residencials i hotelers. Ha reconegut, però, que s’hi va donar el vistiplau sense esperar l’informe que havien demanat a l’assessoria jurídica de la Generalitat i que no sabia que Millet i Montull ja havien adjudicat el projecte a una empresa.
