El segrest dels tres cooperants ha estat un cop dur per el govern dels sahrauís a l'exili. En 36 anys, els campaments de refugiats de Tindouf, a Algèria, mai no havien patit un fet com el d'avui. Aquí, l'ajuda internacional és una peça clau per al funcionament diari dels campaments. I ara, es tem que aquest segrest afecti negativament els projectes de cooperació que existeixen. BÁRBARA MAGDALENO, Movimiento por la Paz "Ahora mismo la situación es de calma, de completa seguridad. Tenemos un mondtón de militares al rededor nuestro que están velando por nuestra seguridad. Y esperamos que todo tenga una solución fructífera". MOHAMED LAAKEIK, cap de la seguretat del Polisario "El gobierno sahrauí ha tomado todas las medidas necesarias. Ha augmentado el contignente de seguridad alrededor de ellos. Hemos tomado unas medidas de seguridad en las que creemos, que deben sentarse y sentirse más tranquilos". A més , el segrest ha estat en el nucli dels campaments. Rabuni és la capital administrativa dels sahrauís a l'exili. És aquí on hi ha els ministeris i la majoria d'edificis públics. Els tres cooperants segrestats estaven a només deu minuts de l'edifici de presidència. El segrest ha passat aquí, a l'exterior de l'edifici conegut com a Protocol. Aquí és on habitualment s'allotjen tots els cooperants que vénen a treballar als campaments sahrauís. Els segrestadors van entrar a Protocol després d'haver lligat el vigilant. Minuts després va començar un tiroteig que va acabar ferint un sahrauí i dos cooperants. La resposta de l'exèrcit va ser rápida i va comptar amb l'ajuda de molts ciutadans que, de manera espontània, van sortir al carrer. El govern assegura que a hores d'ara ja estan sota la pista dels segrestadors, que van anar direcció a Mali. Estan convençuts que el coneixement de la zona que tenen els militars sahrauís, els facilitarà molt la feina.
Els coooperants segrestats són el mallorquí Enric Gonyalons de l’ONG basca Mundubat, la madrilenya Ainhoa Fernández Rincón, advocada de l’Associació Amics del Poble Sahrauí d’Extremadura, que era al Sàhara des de fa més d’un any. També han segrestat l’italiana Rosella Urru.
La ministra d’Afers Estrangers del Govern espanyol, Trinidad Jiménez assegura que ja s’està treballant per alliberar els cooperants i que per això han començat els contactes amb els governs de la zona.
El segrest es va produir dissabte a la nit a l’edifici de protocol del camp de refugiats, on habitualment s’allotgen els cooperants. Es tracta de la seu de la recepció d’estrangers de Rabuni, la capital administrativa dels camps. El segrestadors haurien retingut el porter i després d’un tiroteig s’haurien emportat els ostatges, que passejaven per fora de l’edifici. Just després d’assabentar-se del segrest, molts civils, de manera voluntària i espontània, van sortir a ajudar el govern per cercar els cooperants segrestats. Fonts del govern sahrauí asseguren que tindrien localitzats, i que haurien sortit en direcció cap a Mali.
El govern sahrauí insisteix que encara no es coneix l’autoria dels segrestadors però tant les forces de seguretat mauritànies com des del Front Polisari consideren que es podria tractar de l’Al-Qaida del Magreb Islàmic.
En una zona que depèn completament de l’ajuda internacional, el Front Polisario vol una imatge de normalitat de la situació. Durant els 36 anys d’existència del campament, on s’allotgen unes 50.000 persones, mai no hi havia tingut lloc un segrest. La població tem, ara, que aquest fet pugui repercutir en la recepció de l’ajuda internacional. La situació als camps és de normalitat, i només destaca l’augment dels controls. Cap dels cooperants ha tornat cap al seu país ja que es considera que la seguretat al campament estaria garantida.
Si finalment es confirma que al darrere hi ha Al-Qaida del Magreb Islàmic tornaria a ser molt present el segrest d’Albert Vilalta, Alícia Gámez i Roque Pascual que van ser alliberats l’agost de l’any passat. I es va convertir en un dels segrestos més llargs de la zona del Sahel.
