El Ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la declaració de la ciutat com a àrea de mercat d’habitatge tens. Es tracta d’un tràmit necessari perquè la llei de regulació dels lloguers que va aprovar el Parlament es pugui seguir aplicant a la ciutat. En una sessió extraordinària i fugaç, de poc més de 20 minuts, la mesura ha rebut el suport del govern municipal (BComú i PSC), ERC i Junts per Catalunya, mentre que Ciutadans, el PP, Barcelona pel Canvi i la regidora no adscrita hi han votat en contra.
Amb la declaració aprovada, a Barcelona es podrà seguir regulant els lloguers durant cinc anys amb opció a pròrroga. A més, s’ha sol·licitat que el preu dels contractes nous sigui un 5 % inferior a l’índex de referència i que en la regulació s’hi incloguin també els habitatges de més de 150 metres quadrats.
Crítiques de l’oposició a la política d’habitatge
La regidora d’Habitatge, Lucía Martín, ha defensat la regulació dels lloguers i ha assegurat que l’oferta s’amplia i “els preus comencen a estabilitzar-se”. ERC i Junts no han escatimat crítiques al govern municipal per la política d’habitatge. Eva Baró (ERC), ha recriminat als comuns “un paper decebedor” a l’Estat per aconseguir la regulació dels lloguers: “zero lideratge i zero iniciativa”. Des de Junts, Neus Munté ha reclamat resultats de la reserva del 30 % de les noves promocions privades per a habitatge protegit.
Més crítics han estat encara els que hi han votat en contra. Luz Guilarte (Cs) ha dit que la mesura aprovada és “una declaració populista” per eludir les promeses del govern municipal en la construcció d’habitatge de lloguer. El popular Óscar Ramírez ha augurat que la regulació dels lloguers provocarà una caiguda de l’oferta, inseguretat jurídica i més mercat negre. Eva Parera (BCN Canvi) ha advertit que “el sector privat és part de la solució i no el problema”.
El comiat de Manuel Valls… sense ell
El ple extraordinari ha fet oficial també la renúncia de Manuel Valls al càrrec de regidor que va fer oficial el 31 d’agost a Twitter. Valls, però, no ha assistit a la sessió, com ja va avançar betevé. Per tant, no hi ha hagut el discurs habitual que els exregidors solen fer al plenari quan marxen. Els grups tampoc no hi han pogut dir la seva. Per això, ERC va acusar l’exregidor de marxar de Barcelona “per la porta del darrere”. L’alcaldessa, Ada Colau, s’ha limitat a anunciar la renúncia al càrrec.
L’últim ple semipresencial
Al comiat de la sessió, l’alcaldessa, Ada Colau, ha apuntat que aquesta haurà estat probablement l’última sessió semipresencial. Des de l’esclat de la pandèmia, els plens s’han fet amb pocs regidors a la sala del plenari i la resta, connectats telemàticament. Colau ha dit que s’està a l’espera de la confirmació de l’Agència de Salut Pública per poder recuperar els plens amb els 41 regidors presencials, i que per motius d’aforament, es farien al Saló de Cent.
