El text també dóna suport al president de la Generalitat, al govern, al Parlament i als partits que van pactar la data i la pregunta de la consulta dins el marc legal de la Llei de consultes populars no referendàries que la cambra catalana va aprovar divendres passat. El document, a més, insta el consistori a comunicar l’acord a les institucions catalanes així com a l’Associació Catalana de Municipis i a l’Associació de Municipis per la Independència.
La convocatòria d’aquesta sessió extraordinària del Consell Municipal ha aixecat les crítiques dels grups municipals del PSC i del PP. Els socialistes volien debatre al mateix ple una altra proposta d’acord que recull les tesis del partit en el debat sobiranista, però els tres partits convocants no ho van acceptar emparant-se al reglament municipal. Per això el PSC va presentar esmenes al text inicial i divendres mateix va amenaçar de demanar un altre ple extraordinari a continuació d’aquest per debatre la seva proposta. El PP, per la seva banda, va insistir a poder disposar de més temps d’intervenció al debat. Finalment s’ha fixat en 10 minuts per grup, de menys a més representativitat. L’alcalde, Xavier Trias, serà el darrer a parlar.
La d’avui no serà la primera vegada que el plenari de Barcelona es manifesta a favor de la consulta del 9 de novembre. Ja ho va fer el mes de desembre passat, just pocs dies després que es pactés la data i la pregunta. Aleshores va ser el grup d’Unitat per Barcelona qui va portar l’assumpte al ple en forma de proposició. Aquell dia, el debat de la consulta va provocar una ferida al si del grup municipal socialista, perquè dos dels regidors van abandonar el ple per evitar votar en contra de la consulta, tal com ho van fer la resta de regidors del PSC. Un dels absents va ser l’exlíder socialista Jordi Martí, que ja no és a l’Ajuntament, i l’altre va ser la regidora Montse Sánchez, avui present a la bancada socialista.
A part de veure quin serà el sentit del vot a les files socialistes, veurem també quin és el mecanisme que finalment s’utilitza per votar. Normalment el vot l’expressa el president de grup, però a la Junta de Portaveus de divendres passat, el PP va insinuar que demanaria la votació nominal, és a dir, que cada regidor, un per un, hagi de dir en veu alta el sentit del vot. Per què es pot optar per aquest sistema? El cas és que els tres partits convocants del plenari, CiU, Iniciativa i Unitat per Barcelona, sumen 21 regidors, la majoria absoluta justa. Només que algun d’aquests regidors no sigui al Saló de la Reina Regent, pot dificultar que el text proposat pugui aprovar-se. Això és, precisament, el que va passar al ple de juliol en una votació de suport a la ve baixa de l’11 de setembre. Es va demanar votació nominal i, com que faltaven dos regidors, un de CiU i una altra d’Iniciativa, els vots contraris del PSC i del PP, 20, van ser més que els favorables a la manifestació.
El ple d’aquest dilluns és un dels molts (i un dels primers) que hi haurà aquests dies en diversos ajuntaments de Catalunya, que també faran sessions extraordinàries per donar suport a la consulta. És la crida que va fer l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis per la Independència.
